HISTÒRIA LOCAL

TV3 emetrà al programa 'Sense Ficció' el thriller històric, "Bruixes, la gran mentida"

Judici de Jerònima Hugueta, la Carabassera, fet a la Seu d'Urgell l'any 1616 /CCMA
El documental recrea, entre altres, el judici de Jerònima Hugueta, la Carabassera, que es va fer a la Seu d'Urgell l'any 1616, estudiat per la historiadora urgellenca Carmen Xam-mar.

El proper dimarts 25 de gener, el programa "Sense ficció" de TV3 emetrà, a les 22:05 h., el documental "Bruixes, la gran mentida", sobre la persecució que van patir centenars de dones acusades de bruixeria en època moderna. En podeu trobar més informació a l'enllaç següent: https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/bruixes-la-gran-mentida-un-thriller-historic-amb-elements-de-true-crime/noticia/3136766/

Entre altres, el documental recrea com a docuficció, basant-se en la documentació històrica, el judici de Jerònima Hugueta, la Carabassera, que es va fer a la Seu d'Urgell l'any 1616. Aquest cas va ser estudiat per Carmen Xam-mar, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, i publicat en un article a la revista "Manuscrits" l'any 2016. El podeu trobar a l'enllaç següent: https://revistes.uab.cat/manuscrits/article/view/v34-xam-mar/163-pdf-es

Contra el que se sol creure, a Catalunya, la major part de processos per bruixeria no els va dirigir la Inquisició, sinó els batlles i senyors feudals ("Bruixes, la gran mentida", de Joanna Pardos)

"Bruixes, la gran mentida": un thriller històric amb elements de true crime

Podien ser dones pobres, soles, de caràcter fort, independents, contestatàries, amb problemes de salut mental o amb vides poc convencionals. O ni tan sols això, en molts casos. Milers de dones acusades i jutjades per bruixeria, a la Catalunya rural, van morir penjades o cremades després de judicis manipulats i terribles tortures.

Òbviament, no eren bruixes: eren dones, i van morir perquè les seves vides no s'ajustaven a la norma. Bocs expiatoris d'una societat tremendament masclista. No les van matar per remeieres, perquè participessin en cultes satànics o perquè estiguessin massa empoderades. Ni tampoc va ser la Inquisició qui les perseguia: a Catalunya, batlles i senyors feudals van ser responsables de la majoria de les matances, amb la complicitat de veïns i veïnes.

És poc sabut que Catalunya va ser, entre els segles XV i XVII, un dels focus mundials de les caceres de bruixes. Només en deu anys, entre 1619 i 1629, cent dones van ser penjades per acusacions de bruixeria. En total, més de mil dones executades al llarg de tot el període. Les comarques pirinenques, i també el Vallès, Osona i el Bages, van viure centenars de processos, en persecucions que s'estenien com una taca d'oli, amb acusacions, delacions i rumors en cadena.