Toni, què et va motivar a començar fa 20 anys amb la tasca de recuperar i explicar històries mitjançant reportatges i documentals? En el transcurs dels 13 anys que vaig portar la imprenta Fornesa, van passar una gran quantitat de cartells i tríptics d’actes commemoratius d’esdeveniments de caire cultural, però, o bé no constava gaire documentació o era molt difícil de trobar. Vaig pensar que estaria bé fer documentals i reportatges de recuperació històrica de “Km. 0” del nostre entorn, per donar a conèixer d’una manera més accessible tota la nostra cultura.
Aquest és el motiu pel qual fas un acte l’1 de juny a Sant Domènec? Sí, tot i que ha estat una gran tasca, aquesta està dispersada en webs com la de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Solsona, La Seu d’Urgell, l’Espai Ermengol, TV3, etc. I he decidit que seria molt més fàcil si tots aquests reportatges i documentals estiguessin en un sol canal de YouTube, tots reunits i classificats per continguts. També aquest acte servirà per donar les gràcies a totes aquelles persones, entitats i associacions que sempre han estat al meu costat col·laborant desinteressadament. Sense ells, no hauria estat possible.
"He decidit que seria molt més fàcil si tots aquests reportatges i documentals estiguessin en un sol canal de YouTube, tots reunits i classificats per continguts"
Com ha evolucionat l’enfocament i tecnologia des que vas començar fins ara? En el sector de l’audiovisual, les innovacions tecnològiques han estat molt importants. Jo vaig començar a enregistrar en cinta, després en SD, més tard en targetes P2 en HD, i d’aquí vam passar a les targetes que tothom coneix, i ara tot ho faig en 4K, que és quatre vegades la alta definició. Això ens provoca una mica de ràbia, ja que tinc documentals força interessants, però em resisteixo a veure’ls de nou per la manca de qualitat comparat amb el que puc fer ara amb aquesta nova tecnologia.
Podries compartir alguna història o reportatge que hagi estat especialment significativa durant aquests 20 anys? Difícil, pensa que cada reportatge m’aporta alguna cosa que em fa créixer com a persona, però també jo hi aporto alguna cosa de mi mateix. Sempre he dedicat una atenció i una estima especial a cada documental, i això es respira en cadascun d’ells. Sempre he intentat que, respirant els sentiments de cada un dels protagonistes, sigui la millor manera d’arribar a l’espectador.
Quin paper creus que juguen la fotografia i el vídeo en la recuperació i difusió d’històries avui en dia? És bàsic. En el món en què vivim, l’audiovisual és el mitjà de comunicació més potent que hi ha. Xarxes socials, streaming, TV, plataformes de vídeo a la carta... I també és necessari que els productors facin aquest tipus de feina perquè, en una societat tan tecnològica i de oci, de vegades ens oblidem de qui som, d’on venim i quina és la nostra cultura, que forma part de la nostra identitat com a grup social.
Quins projectes o metes tens per als propers anys a REC? Tinc alguns projectes en cartera, però permetreu que me’ls reservi fins que tot estigui més lligat. El problema principal és trobar finançament, la cultura necessita més ajudes per poder tirar endavant projectes, és un deute que tenim amb la societat.
