Edicions Salòria ha presentat aquest dissabte, a l’escenari del carrer del Mig de la 29a edició de la Fira del Llibre del Pirineu d'Organyà, la nova col·lecció 'Crisàlide' de poesia.
El poeta pirinenc Joan Graell, impulsor i curador de la nova col·lecció, ha explicat que la proposta és el resultat de tres aspiracions: la voluntat de publicar un llibre de poesia cada any, la intenció de donar a conèixer i fer assequible l’obra dels poetes i poetesses capdavanters de la poesia catalana d’alta qualitat als lectors del Pirineu i el compromís d’esdevenir un altaveu poètic per als autors i autores del territori pirinenc. Tanmateix, Graell puntualitza que les creacions "hauran d'ajustar-se als criteris de rigor poètic i qualitat literària en què es fonamenta el catàleg; els quals han de garantir-ne la continuïtat i l’expansió".
Estuari de focs (Eros i Tànatos 1976-2020)
Estuari de focs (Eros i Tànatos 1976-2020), de Jaume Pont, és el primer títol de la col·lecció. El poeta escollit és una de les veus més coherents i suggestives de la poesia catalana contemporània. Pel que fa a l'obra, es tracta d'una selecció de poemes, escrits i publicats al llarg de deu llibres entre 1976 i 2020, que recullen la tensió que sotmet l’exaltació de l’amor a la pulsió de la mort, i a la inversa. Són uns poemes en què, tal com va deixar escrit Maria-Mercè Marçal durant la primavera-estiu de 1991 a la monografia literària de Ponent de la revista URC dedicada a Jaume Pont, “el poeta s’hi afirma en un cos a cos continu amb alguna cosa informe, caòtica, inefable, fosca o lluminosa, i estira l’esquelet i els músculs de la paraula —sovint fins al turment i el desconjuntament— per obligar-los a cobrir l’espai, a inventar-lo i crear-lo des del buit”. A mesura que el lector se submergeix en l'Estuari de focs, "la llum onírica de les seves imatges ens connecta amb la part no visible del món".
També en aquells dies (1993), el crític literari Àlex Broch va definir l’escriptura poètica de Jaume Pont com "una poesia enfrontada a una realitat individual que es recolza en l’oposició dialèctica de contraris. D’un costat ens arrossega la força generadora d’un amor humà i còsmic projectat al futur, mentre de l’altre, gràcies a la paraula poètica, anem constantment avançant i interrogant els territoris de l’ombra". Uns anys abans, Robert Saladrigas, a l’article “En el mismo divan del poeta”, publicat a La Vanguardia el 6 d’octubre del 1983, va afirmar: “La obra de Jaume Pont surge en la tensión de un constante dualismo: amor y muerte, metafísica y simbolismo, escritura y poema, real e imaginario”.
El 4 de maig de 2024, ja en ple segle XXI, Xesco Guillem, en una entrevista publicada al diari digital La veu dels llibres, fa un repàs exhaustiu a tota l’obra de Jaume Pont i el defineix com "el poeta que expressa l’inexplicable". Edicions Salòria afirma que "en una recerca insistent de les claus metafísiques que il·luminen l’existència humana, la poesia de Jaume Pont sorgeix del dualisme i interroga el dens territori de l’ombra per a expressar l’inefable".
Biografia de Jaume Pont
Jaume Pont (Lleida, 1947) és autor d’onze llibres de poemes: Límit(s) (1976), Els vels de l’eclipsi (1980), Jardí bàrbar (1981), Divan (1982), Raó d’atzar. Poesia 1974-1979 (1990), Vol de cendres (1996), Llibre de la Frontera (2000), Enlloc (2007), L’altra llum (2014), Càntic d’ombres (2017) i Mirall de negra nit (2020). La seva poesia ha merescut nombrosos premis, entre els quals el Vicent Andrés Estellés, Carles Riba, Nacional de la Crítica, el de la Crítica Serra d’Or, aquest per dues vegades, i els premis Quima Jaume i Jesús Serra en reconeixença a la seva trajectòria poètica. A França, país on té traduïda tota la seva obra poètica al francès per François-Michel Durazzo, va ser-li concedit el Premi Virgile per la seva trajectòria i, darrerament, el 2023, va rebre, amb el seu traductor, el prestigiós Premi Mallarmé de poesia per la traducció de Mirall de negra nit (Miroir de nuit profonde).
Els seus poemes han estat traduïts a una vintena llarga de llengües, entre elles l’alemany, anglès, amazic, àrab, castellà, cors, euskera, francès, gallec, grec, italià, japonès, lituà, mandinga, noruec, occità, persa, polonès, portuguès, romanès, rus, sard, turc, urdú, wòlof i xinès (mandarí).
Jaume Pont ha exercit de professor a les universitats de Barcelona, Poitiers, Nàpols, Illinois, Mar del Plata i Littoral-Côte d’Opale. Actualment és catedràtic emèrit de Literatura Espanyola Moderna i Contemporània de la Universitat de Lleida i Doctor Honoris Causa per la Universitat Nacional i Kapodistríaca d’Atenes.
