Aquest dissabte, a la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d'Urgell, ha tingut lloc la presentació del 65è Premi Sant Jordi ‘Somiàvem una illa’ de Roc Casagran. Es tracta d’una novel·la que és una carta d’amor, una confessió de la protagonista al seu marit per poder entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un viatge a l’interior de la protagonista que l’embranca amb la realitat històrica, geogràfica i cultural de vuit illes.
L'acte, que ha omplert de gom a gom la sala, ha estat conduït per Anna Martí, responsable del Club de lectura d’adults de la Biblioteca Sant Agustí, i ha comptat també amb un bon nombre de membres d'aquest grup.
Un debat viu i molt participatiu entre el públic i l'autor ha protagonitzat la presentació. Casagran ha parlat de la novel·la, dels seus personatges, de la comunicació, de l'amor, de la solitud i també de la metodologia que utilitza a l'hora d'escriure. Ha explicat que hi ha dos tipus de novel·listes: els de mapa i els de brúixola. El novel·lista de brúixola es posa a escriure i va seguint la ruta que li va sorgint. Per contra, el de mapa sap d'on surt i on vol anar a parar. "Jo seria un d'aquests últims, un novel·lista de mapa". Reconeix, però, que a les seves primeres novel·les, quan va començar a escriure, era més de brúixola: "l'aventura de la joventut et porta a escriure i ja veurem cap on vas".
Sinopsi
«T’estimo i això és un crit d’auxili. T’estimo i això és un fem-ho junts, sisplau. T’estimo encara que el món se’ns hagi desfet de cop. T’estimo malgrat aquest abisme de braços buits i les illes on m’he perdut».
Després d’un fort sotrac —dos, de fet—, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Illes remotes, inaccessibles, tràgiques, llegendàries o artificials, illes que, al capdavall, som una mica nosaltres. I, mentrestant, procurarà pujar dos fills encara petits i viure amb la gent que estima: sobretot l’Òscar, la seva parella, la Nora, la seva millor amiga, i el senyor Feliu, un home que sempre ha estat com un avi per a ella. Enmig d’un dia a dia no sempre lluminós, la Carla agafa perspectiva i escriu un text confessional des del fons del cor que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un crit d’auxili per estimar-se de nou.
Perfil
Roc Casagran (Sabadell, 1980) és professor i escriptor. Ha publicat llibres de poemes com Els carrers de les fàbriques (Premi Martí Dot) o Trènicament trennificats. També és l’autor de les novel·les Austràlia (Premi Pin i Soler 2007), Un ós pan-da al pas zebra, Ara que estem junts, L’amor fora de mapa i Direm nosaltres. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, Ara, Nació Digital, La Directa, Catalunya Ràdio, Catalunya Ràdio…). Fa recitals de poesia arreu del país, de vegades sol, de vegades acompanyat d’altres poetes.
