Ple absolut, ahir vespre, en la presentació de Xarnego, de Txema Díaz-Torrent, a la llibreria El Refugi de la Seu d'Urgell. Acompanyat d'una divertidíssima Laura Casanovas, l'autor va parlar del llibre i de l'època que li va tocar viure. Xarnego és una crònica novel·lada de la primera joventut de l'autor al seu Ripollet natal i a l’extraradi barceloní del postfranquisme.
Txema Díaz-Torrent, s’estrena en solitari amb un relat sobre la seva infància al Ripollet dels 70 i 80: traumes, quinquis i hormones que dibuixen el retrat d’una generació. “Als darrers setanta néixer esquerrà equivalia als ulls de tothom a ser tonto del cul…” Així comença ‘Xarnego’, un Txema Díaz-Torrent en estat pur que atrapa el lector des del primer minut.
Xarnego, lluny de ser una simple autobiografia, esdevé un testimoni social d’una època en què la vida als barris obrers de Catalunya es desenvolupava entre contradiccions, violència quotidiana i l’esperança de prosperar en un entorn que sovint resultava hostil. Aquesta novel·la converteix la memòria d’un nen desorientat en la crònica d’un país que encara no s’entén del tot.
Díaz-Torrent ens submergeix en una narració fragmentada que imita el funcionament de la memòria, dibuixant un mosaic d’infantesa i adolescència. Xarnego aborda, des de l’experiència personal, qüestions com la identitat i la pertinença. L’humor és un element central en l’obra, una manera de sobreviure en un entorn dur i sovint incomprensible. L’autor desmitifica la cruesa de la seva infantesa amb escenes hilarants que, lluny de restar dramatisme als fets, els fan més humans i digeribles.
Narrada amb un llenguatge col·loquial però acuradament treballat, Xarnego troba l’equilibri entre la nostàlgia i la denúncia, entre la ingenuïtat infantil i la lucidesa adulta. És un llibre que apel·la tant a la memòria individual com a la col·lectiva, i ofereix múltiples nivells de lectura que fan de cada apítol una peça esclaridora d’aquest trencaclosques generacional.
Sinopsi
Un nen setmesó i esquerrà amb trets dislèctics i dificultats per orientar-se que sovint passa els diumenges a Barcelona amb la família, que s’escapa com pot dels afanys de la seva germana per liquidar-lo, que va a un col·legi on treballa un conserge amb habilitats paranormals, que es busca la vida amb àvies i tietes per aconseguir quatre monedes i que un bon dia, ja més gran, se salva de miracle de morir ofegat en un tsunami de semen. Aquest nen-adolescent que protagonitza Xarnego se’ns adreça amb una mirada irònica i divertida, no exempta d’emotivitat, en un esforç per entendre el seu entorn i a si mateix. A mesura que ho fa, en un intent de fixar-lo en la memòria, aixeca acta del món dels anys setanta i vuitanta a la Barcelona metropolitana que va veure’l créixer, sobreviure, estimar i enyorar.
El perfil
Filòleg i docent, Txema Díaz-Torrent és de Ripollet però se sent lleidatà i alt-urgellenc d’adopció. Va ser un dels fundadors del col·lectiu cultural Portella i membre de la redacció de la revista homònima. Fa anys que exerceix de columnista, sobretot al diari Bondia d’Andorra. Ha col·laborat en altres publicacions, com Viure als Pirineus i Culturàlia. Ha traduït Una illa al cel de James Kirkup. Ha publicat tres volums en tàndem: Torna’m la cua (amb Xavi Casals), Perdoneu les disculpes (amb Bru Noya) i Shanghai Andorra (amb Joan Peruga). Amb Xarnego veu la llum el seu primer llibre en solitari.
