El filòsof pallarès Pere Lluís Font (Pujalt, 1934) ha rebut aquest dilluns el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. L'acte d'entrega s'ha fet al Palau de la Música Catalana, on el guardonat ha fet un discurs posant l'accent en la importància de la llengua. Lluís ha remarcat que és "una manera de veure el món" i que "despunta la personalitat dels seus parlants", per això ha demanat que es reforci amb la "màxima eficiència" per remuntar "la davallada de l'ús social". Pel que fa al president d'Òmnium, Xavier Antich, ha celebrat la tasca del guardonat i demanant "posar-se al costat" dels qui reclamen que es deixi de reduir les hores de filosofia.
"Un pagès del Pallars"
“Personalment, sempre m’ha agradat presentar-me com un pagès del Pallars, que va canviar l’ofici de llaurar la terra per ensenyar filosofia, una altra manera de llaurar l’esperit”, ha dit Lluís. “Si som una nació és perquè tenim una llengua pròpia”, ha recordat, citant l’autoritat del gran traductor i cristià Joan Maragall. I ha afegit: “No puc concebre la nostra nació al marge de la llengua”.
El moment més especial del dia: el primer filòsof de la història a rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Pere Lluís Font. 🌟 pic.twitter.com/uRR1DWbjsA
— Òmnium Cultural (@omnium) June 2, 2025
La importància de la llengua
Lluís i Font ha recordat la importància de la llengua, que permet expressar el pensament, però que, a la vegada, el "possibilita i el condiciona". Davant del que ha descrit com a "autoodi" o "servitud voluntària", ha demanat una "revolució mental" en termes lingüístics, i també ha fet referència al recentment anunciat Pacte Nacional per la Llengua, el qual caldrà ajudar amb molta "complicitat". En aquest sentit, ha remarcat la feina dels professors, els quals hi juguen un paper clau. "No sé si hi ha individus perfectament bilingües, però el que em sembla segur és que no hi ha pobles", ha opinat, "penso que som monolingües, tot i que ens convé ser poliglots perquè, consideracions utilitàries a part, qui només coneix la seva llengua, no coneix ni la seva".
En el terreny acadèmic, Pere Lluís ha contribuït a l'ensenyament filosòfic en català a les noves generacions, ha creat un llenguatge filosòfic en català, i també ha destacat notablement pel seu humanisme i civisme compromès i actiu.
El guardó també reivindica Lluís i Font per la quantitat d'obres publicades que conformen el seu corpus literari. En aquest sentit, es considera que "representa la baula de la filosofia catalana de l'escola de Barcelona, estroncada durant la Guerra Civil", segons el veredicte del jurat format per Maria Campillo, Judith Carrera, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Marta Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Clàudia Pujol, Enric Sòria i Salvador Sunyer.
Pel que fa a la filosofia, Pere Lluís ha celebrat que per primera vegada el receptor del premi sigui un filòsof, i ha demanat desprendre's de la "solemnitat" que sempre acompanyada aquesta matèria, tot i els intents de "normalització". "No és una ciència entre les ciències i, de fet, el seu discurs sempre ha sigut massa acomplexat", ha opinat, "però recordem que explora qüestions cabdals per la vida humana". "És un gran orgull per a mi veure el meu nom afegit a una llista de personalitats tan rellevants", ha conclòs, "però és també un plus de responsabilitat".
Antich reivindica la importància de la cultura i la filosofia
Pel que fa al president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha destacat la importància de "mantenir, valorar i promoure" la filosofia i el pensament crític. "Sense elles som més fràgils i vulnerables, i quedem més a disposició dels estereotips i la simplificació, del populisme i la frivolitat política, de les consignes perilloses i els discursos d’odi, de la ruptura dels vincles comunitaris i l’abandó dels valors ètics fonamentals". En aquest sentit, ha vinculat aquesta disciplina amb la llibertat, i ha demanat posar-se "al costat dels qui reclamen que, en el batxillerat a Catalunya, es deixin de reduir les hores de filosofia".
Abans d'entregar el guardó a Pere Lluís, Antich ha remarcat la seva "excel·lència" en l'aportació a les lletres catalanes alhora que "l'exemplaritat del compromís amb la llengua, la cultura i el país". El president d'Òmnium ha reconegut en la figura de Lluís i Font "la tasca de milers i milers de persones que, amb la seva dedicació a l'ensenyament, permeten la transmissió de coneixement", i ho ha enfocat clarament en la seva voluntat de compartir tot aquest coneixement en català.
Tant és així, ha dit, que el guardonat "ha permès portar les obres dels grans filòsofs més enllà de les aules, fent accessibles en català els textos claus de la història de la filosofia i posant fi a aquesta anomalia històrica". Una tasca "silent", ha puntualitzat, a través de la qual relliga ensenyament, filosofia i catalanitat.
La cerimònia, que s'ha iniciat amb una llarga ovació quan el premiat ha accedit a la platea del Palau de la Música, ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull, la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; el líder d’ERC Oriol Junqueras, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el bisbe emèrit d’Urgell i ex-copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, i els presidents Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Aragonès, entre altres personalitats del món de la cultura i la política del país.
