Oliver Vergés va néixer a Terrassa, té 25 anys, és llicenciat en Història i màster en Ciències de l’Antiguetat i l’Edat Mitjana. La seva tasca investigadora es centra fonamentalment en el comtat d’Urgell i el Pirineu Medieval. És investigador de l’Institut d’Estudis Medievals de la Universtitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.
- Quina és la teva vinculació amb el Pirineu sent de Terrassa?
Una part de la família és d’aquí al Pirineu. La meva padrina paterna és originària d’All, però va viure tota la infància i joventut a Montellà, i jo hi anava sempre, caps de setmana, vacances de Nadal, d’estiu… Posteriorment la meva tasca investigadora s’ha centrat en estudiar el Pirineu Medieval.
- Què és el que et va fer decantar per estudiar història?
Vaig tenir una crisi existencial en un moment determinat, no sabia si continuar els estudis o deixar-ho, i el meu interés per la història va ser el que em va fer tirar endavant i seguir estudiant.
- Quan vas decidir centrar els teus estudis en la història del Pirineu i del comtat d’Urgell? Va ser casualitat?
Ja vaig centrar el Treball de Recerca en fer un petit estudi sobre una torre que hi ha Montellà. Aquest estudi em va portar a estudiar la familia dels Lavansa. A partir d’aquí em va interessar la història del comtat d’Urgell.
- Aquest agost publiques un llibre sobre el comtat d’Urgell.
Sí, es tracta d’un estudi entre els anys 980 i 1010 que van marcar un abans i un després en la realitat política, social, econòmica i territorial del Pirineu. Una realitat poc estudiada en la qual dos grans personatges dels comtats catalans d’aquell any mil, el comte Ermengol i el bisbe Sal·la de la Seu d’Urgell, van tenir un paper protagonista.
- Com és que fins a dia d’avui no s’ha donat a conèixer tota aquesta història pirinenca?
Tot el que queda fora de l’òrbita de Barcelona queda poc estudiat. Hi ha una certa marginalitat del Pirineu en molts aspects, i historiogràficament també.
- Ja, però en canvi en altres zones fora de l’òrbita Barcelona sí que hi ha grans estudis fets…
Sí, cap a Ripoll i Vic hi ha molta més història perquè hi ha molt més estudiat. Cap al segle XIX i XX hi havia més facilitats per accedir a aquests dos llocs que no pas al Pirineu. Semblava que només existia Ripoll en aquella època, i ara s’està donant a conèixer la història de les comarques de l’Alt Urgell i Cerdanya.
- Per tant, ara podríem dir que hi ha un cert canvi en aspecte.
És cert que hi ha un canvi de tendència, el que jo dic com un cert ‘renaixement pirinenc’. S’està creant una idiosincràsia pròpia. Estem gaudint de les primers generacions que han marxat a estudiar a fora i han tornat. Això és possible perquè el territori ens respon. Si no hi hagués aquest agraïment social, costaria que hi hagués aquest ‘renaixement’.
- A banda d’aquest llibre que es publicarà en breus, quants n’has escrit?
Doncs la veritat ben pocs. He estat coautor del llibre La puta història de Catalunya de l’editorial La Galera, tinc un article a Interpontes II i el llibre en solitari que publicarà aquest agost edicions Salòra: Urgell a la fi del primer mil·leni.
