Una de les propostes destacades de la 13a edició del Festival Ull Nu ha estat la xerrada dedicada a debatre sobre el Cristianisme Pop!, que va tenir lloc ahir al vespre. La sala Aria del Centre de Congressos d’Andorra la Vella es va omplir de persones molt interessades per la quantitat de temes que van posar damunt la taula els convidats. L’expert en art contemporani, David G. Torres, conjuntament amb Elisabeth Trulla, crítica i divulgadora d’art contemporani, i Gerard Zamora, crític, comissari i historiador de l’art contemporani i visual, van plantejar als assistents una mirada crítica i oberta sobre la reinterpretació de l’imaginari cristià en la cultura pop, tant en l’actualitat com al llarg de les darreres dècades.
Trulla i Zamora, que codirigeixen el projecte HARTES, l’espai digital de reflexió i difusió artística, van defensar la teoria que la cultura pop contemporània ja no utilitza el cristianisme només per "provocar o escandalitzar", sinó que ara el dota d’un altre significat. En aquest sentit, van voler diferenciar clarament entre l’ús provocador del cristianisme que predominava en les dècades dels vuitanta i noranta, que intentava destruir el nacionalcatolicisme, i l’actual aproximació més híbrida i ambigua. "Quan pensem en Madonna a Like a prayer o la Sinéad O'Connor trencant la foto del papa, hi havia una crítica molt frontal", va afirmar Trulla. Ara, en canvi, van explicar que moltes artistes utilitzen aquests imaginaris des d’una altra perspectiva.
Com a exemple, Trulla va parlar de Rosalía com a representant d’una nova generació d’artistes que no busquen la ruptura, sinó la transformació del simbolisme religiós. “No hi ha una crítica frontal, sinó una incorporació de la iconografia mística i monàstica dins d’un discurs gens contracultural”, va assegurar.
David G. Torres, per contra, va defensar que “els reis de la performance són els que formen part de l’Església catòlica i que només cal anar a veure la Setmana Santa a Sevilla per comprovar-ho”. L’historiador i l’expert en art contemporani va explicar també que els significats estan allà per agafar-los i donar-los la volta tot i que tots hem de creure en alguna cosa i en definitiva tot són maneres de suportar aquesta vida i la idea que tots hem de morir en algun moment.
Torres va fer valdre, però la cultura pop actual, com la que fa Rosalía, com una manera de treure ferro a la idea que l’església és una estructura absolutament repressiva que vol regular els nostres desitjos i sabotejar les nostres vides. Tot i que també va defensar la idea que la censura és molt útil perquè posa les coses en valor i evidencia moltes coses.
Un dels temes que també es va tractar en aquesta taula rodona va ser el fet que el ressorgiment del cristianisme pop no és casual, sinó que es vincula directament a un context social marcat per la incertesa econòmica i el retorn de discursos més conservadors.
