S’ha acabat l’estiu o això ens diu el calendari. Els dies es fan més curts, les nits més llargues, les fulles cauen i les temperatures baixen. S’acaba l’estació de la llum i comença la dels dies grisos i plujosos. Ja no ve tan de gust quedar-se al carrer fins tard, ens agrada recollir-nos, contemplar des del darrere d’una finestra com el vespre avança la seva hora.
És el temps de les infusions calentes, els pastissos cremosos i les mantes al sofà. És el temps de passar temps amb la canalla en l’acollidora escalfor de la llar. Arriba el moment de gaudir de la intimitat dels nostres caus, de somniar al resguard del fred, de llegir...
Què li agrada a un nen més que jugar? Més que els entrepans de xocolata? Més que mirar la tele? Res li agrada més que estar amb la seva família, amb els seus pares, amb els seus germans i cosins.
Doncs, de tot això parla aquest conte, però a més a més hi ha màgia, una màgia ancestral arrelada a les muntanyes que ens envolten, aquestes terres que ens pertanyen i a les quals pertanyem.
I per si fos poca cosa, amb precioses il·lustracions d’una enorme artista com és l’Eva Sànchez.
Albert Casamayor
