L'escriptora Teresa Colom ha presentat aquest dijous, a la Sala la Immaculada de la Seu d'Urgell, el seu nou llibre, 'Tot va passar alhora', editat per Comanegra. L'autora urgellenca establerta a Andorra ha estat acompanyada de la també escriptora, Roser Porta.
Teresa Colom ha tornat amb una història de família, ambicions i literatura, Tot va passar alhora. "Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra". En una entrevista a RàdioSeu, l’escriptora ha explicat que es tracta d’una obra biogràfica i en la qual fa, afirma, “una dissecció en canal d’una família”, perquè “necessitava endreçar una sèrie de vivències pròpies” i també de fets que li havia explicat la seva mare sobre ella, la seva generació i les generacions precedents. I ho ha concentrat en una història que ha procurat que no només consisteixi en vivències personals sinó “que tingui una universalitat, tal com se li demana a la literatura”.
Sinopsi
Abans de ser una de les poetes més rellevants de la literatura catalana, Teresa Colom va ser una gran promesa de la banca andorrana. El seu univers no podia donar menys pistes d’una trajectòria artística, però la vocació pot esbotzar murs aparentment inexpugnables. Vet aquí la història de la formació gairebé claustrofòbica d’una nena sobreprotegida (que sempre vol dir desprotegida) al Pirineu català, de com creix en un món que cada cop li sembla més absurd, i de la necessitat d’escapar-ne.
Al banc, Colom es va especialitzar en la gestió de patrimonis, i això era una paradoxa, perquè en l’entorn familiar ja havia comprovat com aquesta «gestió», sovint enverinada per l’avarícia i la fam d’acumulació, pot destrossar completament les relacions i les persones. Quan en va sortir, la feina era recol·locar les peces d’una memòria gelada pel fred. Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra.
El perfil
Teresa Colom i Pich, nascuda a la Seu d’Urgell el 1973 i llicenciada en Ciències Econòmiques, entre 1995 i 2004 va treballar en el sector de la banca i en la gestió de patrimonis i fons d’inversió, fins que va decidir deixar aquesta faceta professional i dedicar-se plenament a la literatura i la poesia. En aquest segon àmbit ha aconseguit ser reconeguda com una de les millors poetesses actuals en català. Des del 2001 ha publicat set llibres de poesia i set més de narrativa i contes breus.
Al 2010 va estrenar el muntatge poeticoteatral 32 vidres, dirigit per Pere Planella, estrenat a la Pedrera de Barcelona i presentat al Brossa Espai Escènic i al Teatre les Fontetes de la Massana, entre d’altres espais. Al 2015 va ser designada comissària de la Setmana de la Poesia de Barcelona. I a partir del 2018 la seva obra es va començar a traduir a llengües com el castellà, el francès, l’italià o el grec, cosa que va augmentar la repercussió dels seus llibres. Des del 2022 Colom és la directora de la Fundació Ramon Llull.
