La presentació es va iniciar amb la lectura en anglès i català d’un poema de W.B. Yeats, un dels diversos referents literaris i musicals de l’autor que van formar part de l’acte, i al llarg de la mateixa es van revisar les seccions que, a parer de Garcia-Quera, conformen el cos del llibre, que s’inicia amb la memòria de la història familiar, retrocedint fins a la independència d’Irlanda del Regne Unit o la seva experiència com a homosexual en un moment en què aquesta orientació sexual estava castigada per la llei, continua amb assaigs de periodisme compromès, amb temes com els abusos sexuals a càrrec dels capellans irlandesos que han comportat un important treball de camp, i finalitza amb una anàlisi desenfadada de la greu malaltia que va patir l’autor i la seva experiència personal en els incendis que van devastar els voltants de la ciutat de Los Angeles als inicis d’aquest mateix any 2025.
En paraules de Núria Garcia-Quera els textos de caràcter memorístic de l’autor, que es caracteritzen per un estil incisiu i agut, «es llegeixen saltant d’un record a l’altre, tal com fa la memòria», a la qual cosa Colm Tóibín va reconèixer que l’estil escriptor «varia en funció del text amb què s’està treballant, no és el mateix si s’escriu un relat, un assaig o un text autobiogràfic».
En tractar-se d’una oportunitat única per trobar-se en persona amb Colm Tóibín les intervencions del públic van ser nombroses, amb preguntes com ara si es preveu una seqüela del díptic literari que conformen Brooklyn i Long Island, que per ara no està prevista i que l’autor va aprofitar per comentar també que la seva visió d’alguns dels personatges havia canviat arran de la pel·lícula Brooklyn, nominada a diversos Oscar i Globus d'Or i guanyadora del BAFTA a Millor Film, o si tenia previst escriure la seva autobiografia, a la qual cosa va respondre que tot i haver escrit excel·lents noveles biogràfiques, com ara The Master sobre Henry James o El Mag sobre Thomas Mann, en enfrontar-se a la seva pròpia biografia no troba, per ara, la manera d’estructurar unes possibles memòries, de manera que en aquest moment no s’ho planteja.
