ART

L'artista Josep Piñol qüestiona la supremacia humana sobre la natura en una intervenció artística a l'Aplec Saó de Farrera

'Fusilamiento del 12 de octubre' insta a disparar a un paisatge fals contra "l'evocació dels passats colonials"
Josep Piñol 1
photo_camera Animals a l'estand de la intervenció de Josep Piñol 'Fusilamiento del 12 de octubre' / CEDIDA

L'artista ebrenc Josep Piñol presenta una nova obra a l'Aplec Saó, un festival artístic anual que organitza el Centre d'Art i Natura de Farrera, a la Coma de Burg (Pallars Sobirà), amb intervencions a la muntanya de l'Alt Pirineu. La peça du per nom 'Fusilamiento del 12 de octubre' i es presenta aquest dissabte al matí, coincidint amb l'efemèride estatal. Piñol qüestiona i denuncia "la supremacia humana, l'explotació i el control sobre la natura". La peça insta l'espectador a disparar, armat amb un tirador, sobre un paisatge artificial que encobreix el real. Aquest "afusellament" simbòlic d'animals és també una metàfora "de les celebracions nacionals que glorifiquen un passat colonial i invisibilitzen les històries de resistència".

'Fusilamiento del 12 de octubre' aborda "la tensa i complexa relació entre la natura i la civilització" amb una "perspectiva decolonial i crítica" del "control, explotació i apropiació de la natura" que fan els humans. La peça està formada per un "estand de fira" en el qual es pot disparar a dotze espècies animals. El tret de l'espectador, que es converteix "en depredador simbòlic", representa "el poder que erradica tot allò que no pot controlar".

Josep Piñol 2
L'artista ebrenc Josep Piñol darrera de l'estand amb animals de la intervenció que estrena a l'Aplec de Saó de Farrera / CEDIDA

L'obra de l'artista de Tivenys (Baix Ebre) assenyala que "l'ésser humà ha alterat i altera ecosistemes sencers" – i posa d'exemple el dilema de l'os bru dels Pirineus -, i com "desposseeix la natura de la seva autonomia i equilibri".

Colonialisme i memòria històrica

A 'Fusilamiento del 12 de octubre', Josep Piñol també aborda "la resignificació de símbols històrics". Enllaça l'explotació de la natura amb "lògiques colonials que han dominat territoris i persones". L'aparent simplicitat de la instal·lació amaga "un discurs profund sobre la memòria històrica, el poder i l'ecologia".

Després de la polemitzada 'Santa Baldana', el creador de les Terres de l'Ebre torna a "explorar narratives hegemòniques" amb una proposta que porta a fer "una revisió crítica del passat" i reflexionar "sobre els valors que sustenten la noció de progrés".