Fa dos anys vaig dedicar al programa de Sant Sebastià a les pestes que patí la Seu, malàries que en rellevaren una altra de més catastròfica i de més duració, la Pesta Negra. Quan tot començava a prosperar arreu d’Europa succeí un fet imprevisible, milions de persones moriren a causa d’una misteriosa malaltia, la Pesta Negra, importada a Europa des d’algun port d’Àsia Menor. Una nau genovesa desembarcà a Venècia amb els tripulants malalts a causa de les fiblades de puces que s’alimentaven de rates asiàtiques, aquests desgraciats empestaren la ciutat i en poc temps la pesta va arribar a l’important port de Marsella i d’aquí s’expandí per l’Europa occidental. Segons els estudis d’experts d’aquest esdeveniment, moriren 60 milions de persones. Pel que fa a la Seu, arribaria de Marsella seguint el camí empestat: la Provença, el Rosselló, l’Empordà i la Cerdanya. Els historiadors Ma Carme Batlle i Albert Villaró diuen que la ciutat tingué la màxima virulència des del primer de juny-juliol fins a començaments d’agost. Ara em pregunto: donat que la larva de la malaltia es desenvolupa als estius càlids i molt humits, “estius podrits”, seria la septicèmia la forma més mortífera en vers la bubònica i de la pulmonar? En aquests mesos moren uns 500 urgellesos dels 1.300 habitants que hi havia.
Per bé que la pandèmia començà amb tanta força, anà minvant progressivament fins a arribar aproximadament l’any 1720 (Jordi Nadal Giralt, La population catalan). Cal recordar, però, les rebrotades que es donaren a la Seu als anys 1430 i del 1479 per les mortaldats que hi tingueren. Els enterramorts no paraven d’obrir fosses als llocs confrontants a la catedral i dintre dels temples —St. Miquel..., llocs sagrats però insalubres—. La Seu tingué 11 cementiris, i com en aquell temps molts difunts s’enterraven solament amortallats, sovint l’enterramorts topava amb cadàvers en estat de descomposició, cosa que expandia un tuf pestilent. Això durà fins quan una circular del Consejo Real de l’any 1804, ordenà la construcció dels cementiris als afores dels pobles. Segons Villaró, el de la Seu es començà l’any 1834. Segons Lluís Call (cal Pinellet) l’avet del cementiri es plantà a la primavera del 1900.
Elvira Farràs Muntó
(2006 - Programa de la Germandat de Sant Sebastià)
