CINEMA

L’andorrana Laia Ateca guanya el Goya a la millor direcció d’art per la pel·lícula Sirat

La creadora escenogràfica de Sant Julià ha dedicat el guardó "a totes les dones que han estat abans que jo, obrint portes, les que no han estat reconegudes, les que sostenen els equips d’art i a totes les que vindran”
Laia Ateca
photo_camera Laia Ateca Font amb el Goya a la millor direcció d'art per 'Sirat' / Jordi Borràs

La directora artística andorrana Laia Ateca Font ha guanyat el Premi Goya a millor direcció d’art per la seva feina a la pel·lícula 'Sirat', una de les grans protagonistes de la 40a edició dels Premios Goya (2026). El film, dirigit per Oliver Laxe, s'ha emportat les principals estatuetes tècniques: millor so per Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas, millor direcció d'art, millor muntatge, direcció de producció, fotografia i música.

Laia Ateca
Laia Ateca Font amb el Goya a la millor direcció d'art per 'Sirat' / Jordi Borràs

La cinta d'Oliver Laxe ha compartit protagonisme amb 'Los domingos' que ha regnat en la gala de retorn a Barcelona dels Premis Goya. Esperonada per la Concha d'Or a Sant Sebastià i el suport dels espectadors, la coproducció d'Alauda Ruiz de Azúa ha rubricat aquest dissabte una collita d'èxits i s'ha endut els principals Goya de la nit: millor pel·lícula, direcció, actriu protagonista per Patricia López Arnaiz, de repartiment per Nagore Aranburu i guió original.

En recollir el premi, Laia Ateca ha agraït el suport rebut i ha dedicat el guardó a les dones del sector: “Vull dedicar el premi a totes les dones que han estat abans que jo, obrint portes, les que no han estat reconegudes, les que sostenen els equips d’art i a totes les que vindran”.

Alaida Ruiz de Azua
Alauda Ruiz de Azúa, directora de 'Los Domingos' amb els seus Goya / Jordi Borràs

La categoria de millor direcció d’art comptava amb cinc produccions nominades: El cautivo, La cena, Los Tigres, Maspalomas i Sirat. Finalment, l’Acadèmia ha distingit la proposta visual d’Ateca, en una nit marcada per l’hegemonia del film de Laxe en diverses categories tècniques.

La pel·lícula més radical d'Oliver Laxe

El director Oliver Laxe, nascut a París, de pares gallecs i format a Barcelona, ha presentat al certamen més prestigiós del món tots els seus films anteriors, que sempre han tornat de França amb premi. Els Goya ha estat la penúltima parada abans de la seva arribada a Hollywood, on competirà en dues categories, la de millor Oscar Internacional i millor so per al primer equip íntegrament femení nominat a Hollywood, que aquest dissabte ja s'ha assegurat el Goya en la mateixa categoria.

Viatge sense límits d'un pare i el seu fill per trobar la filla

La pel·lícula més radical d'Oliver Laxe narra el viatge sense límits d'un pare i el seu fill per trobar la filla per festes rave a les muntanyes del Marroc. 'Sirât' significa 'camí' en àrab i té un fort component religiós en l'islam, tant físic com espiritual. D'una banda, és el camí interior que empeny una persona a "morir abans de morir". És, també, el pont que uneix l'infern amb el paradís. Precisament la polisèmia s'insereix a totes les arestes de la nova pel·lícula d'Oliver Laxe, que empeny els seus protagonistes -que, a excepció de Sergi López, debuten en la interpretació- a reconciliar-se amb la mort sobrevivint. La pel·lícula avança al ritme de l'atmosfera experimental del músic Kangding Ray -Goya a millor música original- que, amb el tecno com a bandera, dibuixa una banda sonora de paisatges foscos.