La plaça Josep Roca de Peramola s'ha omplert aquest migdia en l'acte central de l'Any literari Josep Espunyes al Pirineu. El bon temps ha acompanyat i molts veïns i veïnes, amics, escriptors, lectors i membres de l'Associació Llibre del Pirineu han volgut acompanyar l'escriptor peramolí en un acte emotiu i sentit, on no ha faltat la veu potent del mateix Josep Espunyes, recitant els seus propis poemes. L'acte ha finalitzat amb la música i la cançó de Quim Sabaté, i la participació d'alguns veïns i veïnes que han llegit versos de lo Vilaro de Peramola.
La celebració ha comptat amb la participació de l'escriptor i president de l'Associació Llibre del Pirineu, Isidre Domenjó; el poeta, editor i pedagog peramolí, Ramon Besora; i el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat, Albert Turull. Isidre Domenjó ha parlat amb admiració de Josep Espunyes, amb qui l'uneix una llarga i franca amistat. Per Domenjó, lo Vilaro de Peramola és un referent humà i cultural de primer ordre i ha lloat la seva senzillesa i gran generositat. A cada pàgina de la seva extensa obra es palpa una generositat extrema: ho dona tot sense demanar res a canvi, ha dit. Per Domenjó, la felicitat d'Espunyes consisteix a compartir amb tothom les troballes que fa, els poemes que crea, les narracions que construeix. Josep Espunyes és el savi humil que ha après del poble i és al poble a qui retorna tot el que li ha confiat.
Isidre Domenjó: "Josep Espunyes és el savi humil que ha après del poble i és al poble a qui retorna tot el que li ha confiat"
Ramon Besora ha volgut agrair, només començar el seu parlament, la vocació gairebé arqueològica que té el Pep. El Pep sol anar amb un pinzellet a la mà per biblioteques, per arxius, talment com ho fan els arqueòlegs quan troben una peça delicada, i és capaç de fer aflorar aspectes de la nostra història que nosaltres sense ell no hauríem arribat a descobrir. Penso que si ara som molts els que valorem la seva obra, generacions futures encara la valoraran molt més. Besora ha parlat de la poesia d'Espunyes, aquell company d'escola espavilat, inquiet, díscol, el que sempre estava disposat a contradir el mestre. L'editor i pedagog ha lloat la veu poètica d'Espunyes, reflecteix amb una admirable solidesa i coherència, la percepció del món que l'envolta, de la vida que hi batega, ha dit. I ha afegit, la irradiació dels seus versos s'escampa pertot; una força que puja de la terra, que brolla de la natura viva, dels aqüífers profunds de la pàtria on no arriba la contaminació ni la sequera.
Ramon Besora: "Penso que si ara som molts els que valorem la seva obra, generacions futures encara la valoraran molt més"
Josep Espunyes ha recordat la seva infantesa a Peramola i ha parlat de les inquietuds que sentia per saber i per aprendre: Volia saber, però, sobretot, saber el perquè de les coses. Volia respostes a preguntes. Ha explicat que va publicar el seu primer poema a Madrid, era l'any 1962, i el va escriure en castellà, perquè sobre Catalunya i la llengua catalana, sobre el que érem com a poble no en sabia res, ho ignorava tot. Espunyes ha relatat que el 1964 va sortir de Peramola per anar a Barcelona, pretenia arribar a uns coneixements que al poble no hi podia trobar. I va ser a Barcelona on vaig descobrir la lluita de classes i el català com a llengua. Vaig veure que la meva llengua natural, aquella que no se m'havia ensenyat i que se m'havia amagat, era tan vàlida com la que m'havien imposat.
Josep Espunyes: "Va ser a Barcelona on vaig descobrir la lluita de classes i el català com a llengua. La meva llengua natural, aquella que no se m'havia ensenyat i que se m'havia amagat, era tan vàlida com la que m'havien imposat.
L'autor de Notes mínimes d'un paisatge ha explicat que a Barcelona acabà el batxillerat elemental i va aprofundir en l’aprenentatge de la llengua catalana a la Institució Cultural del CIC, que dirigia Joan Triadú, on va tenir com a professor Joaquim Pomares. Són uns anys de gran enriquiment intel·lectual i personal. Als anys vuitanta, Angeleta Esteve, la mare de Josep Espunyes, emmalalteix i mor el 1981. El pare, Eusebi Espunyes, es queda sol i Josep, fill únic, retorna a Peramola per ser al seu costat. Se sent plenament identificat amb el paisatge, amb l’orografia, amb la història, i amb una manera de parlar i de viure. És aleshores quan escriu la seva poesia més íntima i més clàssica, els poemes d’acuradíssims sonets, amb un llenguatge ric i de gran intensitat, que canten a la terra. Una etapa fecunda des del punt de vista de la producció literària
Albert Turull: "Josep Espunyes és un referent nacional, un dels grans escriptors, literats i recercadors, les dues coses alhora, que tenim en aquest país.
El director territorial del departament de Cultura de la Generalitat, Albert Turull, ha fet una aprofundida glossa de l'obra i la trajectòria d'Espunyes i ha parlat de l'escriptor de Peramola com un referent nacional, un dels grans escriptors, literats i recercadors, les dues coses alhora, que tenim en aquest país. Turull ha començat dient que és una gran notícia que Edicions Salòria reediti, en el marc de l'Any literari Josep Espunyes al Pirineu, 'Notes mínimes d'un paisatge', una obra deliciosa i una notícia esplèndida, ha assegurat.
L'acte, organitzat per l'Associació Llibre del Pirineu, ha finalitzat amb la música de Quim Sabaté que ha interpretat alguns poemes musicats de Josep Espunyes, i la lectura de versos per part de conveïns seus. L'Associació Llibre del Pirineu ha repartit entre tots els assitents a la plaça de Peramola, un fascicle que es submergeix en la vida i l'obra de Josep Espunyes. La publicació, amb el suport de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), compta amb articles d'Isidre Domenjó, Feliu Sirvent, Joan Obiols, Ramon Besora, Marcel Fité, Lluís Obiols Perearnau i Jesús Bach-Marqués.
