Aquest dimecres ha tingut lloc a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell la presentació de la novel·la de no-ficció 'L’estafador que va ser rei d’Andorra', del periodista Jorge Cebrián i editada per Anem Editors.
Al llarg de la presentació, Cebrián ha posat en valor la recerca realitzada al llarg de més de dues dècades, recerca que li ha servit per compilar més de sis mil documents sobre l’autoproclamat rei d’Andorra. Una part d’aquests documents han estat mostrats durant la presentació i, en paraules de l’autor, són les peces que han bastit «una novel·la en la qual tot el que s’explica és real, fins al punt que si el personatge escriu una carta es transcriu la carta que s’ha localitzat i si es fa menció d’un article de premsa també es reprodueix». Cebrián també ha destacat la importància del material complementari que es publica en el llibre, tant en la novel·la en sí com en els apèndixs finals.
Qui no ha volgut ser rei, encara que fos només per un dia? Boris Skossyreff no sols ho va desitjar, ho va aconseguir. Es va proclamar rei d’Andorra el 1934, amb manifest revolucionari i ressò en la premsa internacional. I ho va fer sense tenir vinculació amb cap família reial, només amb el seu carisma, la seva astúcia i un pla tan audaç com insòlit.
Aristòcrata rus, espia, estafador, seductor i visionari… Un personatge de novel·la que es va escapar de les seves pàgines per a infiltrar-se, sense passaport ni vergonya, en la Història amb majúscula. La seva vida va ser un còctel d’identitats canviants, festes salvatges, llistes negres diplomàtiques, presons, exilis i retorns espectaculars. Va convertir la impostura en art.
El llibre de Jorge Cebrián és el resultat de més d’una dècada d’obsessiva recerca a través d’arxius de mig món: informes de serveis d’intel·ligència, fotografies, material familiar, testimoniatges directes i premsa de l’època. Tot el necessari per a recompondre el trencaclosques d’una vida que sembla escrita per Dostoievski, amb producció d’Orson Welles i edició final dels Monty Python. Però això no és una novel·la basada en fets reals. És una història real. Cada pàgina batega amb el magnetisme d’algú que va viure com si ja fos llegenda. I ho va ser.
