FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS

Marisa Martins i Rafael Bonavita omplen l'església de la Mare de Déu de les Neus d'Alp amb un programa emocionant

Veu i tiorba han confluït per expressar una fantàstica gamma d’afectes nascuts de l’amor i el desamor en el barroc italià
Marisa Martins i Rafael Bonavita  FEMAP
photo_camera Marisa Martins i Rafael Bonavita han actuat a l'església de la Mare de Déu de les Neus a Alp / @Festival_FeMAP

L'Església de la Mare de Déu de les Neus, al peu de l'estació de la Molina, al municipi d'Alp, s'ha omplert aquest dimecres per escoltar la veu i la torba de Marisa Martins i Rafael Bonavita, en el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). Amb «Passions del «Seicento», veu i tiorba han confluït per expressar una fantàstica gamma d’afectes nascuts de l’amor i el desamor en el barroc italià.

La mezzosoprano i el músic tornaran a actuar aquest dijous, a les 12,30, a l'església de Santa Cecília de Vilanova de Banat.

Programa

Passions del «Seicento». Afectes, amors i desamors del barroc italià

Obres de C. Monteverdi, G. Frescobaldi, B. Castaldi, G. F Sances, T. Merula, G. Kapsberger, G. Caccini i B. Ferrari.

Al final del segle XVI els italians es proposen trencar els cànons estètics imperants en la música. En aquell moment, els intel·lectuals de diversos camps que integraven el cercle de la Camerata fiorentina ja miraven el món a través del telescopi, que s’havia inventat recentment. I Vincenzo Galilei, també membre de la Camerata i pare del petit Galileu, tocava el llaüt i era un teòric musical de renom.

Marisa Martins i Rafael Bonavita  FEMAP 2
Marisa Martins i Rafael Bonavita han actuat a l'església de la Mare de Déu de les Neus a Alp / @Festival_FeMAP

Un dels principis bàsics de la nova estètica musical va ser abandonar la complexa i “antiga” polifonia per tal que una sola veu neta expressés els afectes i les passions més diverses de l’ànima humana. En la llavors anomenada “nova música” o “pràctica moderna”, un dels instruments protagonistes per a l'acompanyament era la tiorba, amb les seves catorze cordes.

La pràctica del recitar cantant —com ho feia Giulio Caccini, que s'acompanyava a si mateix amb la tiorba— i la bellesa transcendent dels textos musicats de Claudio Monteverdi i de molts dels seus contemporanis van marcar una manera de fer música que trencava les fronteres del temps i que, encara avui en dia, continua sent actual.

La proposta ens presenta un programa intens i ple d’emocions, on veu i tiorba conflueixen per expressar una fantàstica —i alhora humana— gamma d’afectes nascuts de l’amor i el desamor en el barroc italià.

Concert a Vilanova de Banat

Marisa Martins i Rafael Bonavita portaran Passions del «Seicento», aquest dijous, a l'església de Santa Cecília de Vilanova de Banat, a l'Alt Urgell. Prèviamernt, a les 11h, a l'Estudi – local social tindrà lloc la xerrada Vilanova de Banat a l’època dels bandolers.

Vilanova de Banat va tenir una rellevància important en els conflictes de bàndols de finals del segle XVI i principis del XVII. Lleials sempre al seu senyor d'Arsèguel, de la família Cadell, els vilanovins eren a la frontera amb el bisbat i el capítol d'Urgell, i sovint van formar part de les quadrilles de bandolers.