El conegut escriptor i lingüista Josep Espunyes és un autor d’una obra extensa, acreditada i molt reconeguda pels lectors i lectores que tenen el privilegi de poder-la conèixer. Des del recull de poemes, finalista al premi Carles Riba de 1970, Temps de manobre, fins a les diferents edicions de Món rural. Mots que es perden (2018), el geni, la creativitat i l’incansable esforç de Josep Espunyes han dut a la impremta obres tan apreciades com Notes mínimes d’un paisatge (1987), Pa d’àngel (premi Les Talúries 1990), Alt Urgell, plany i passió (1996), Segrada (premi Valeri Serra Boldú 2000), Dites, locucions i frases fetes (2007), Obra poètica (2012), a més de moltes altres que en la brevetat d’aquesta ressenya resultaria prolix d’esmentar.
L’obra conté un gran nombre de dades i d’informacions que transcendeixen de molt l’àmbit familiar, laboral o local que ens presenta. Dades i informacions que ens permeten recrear i reviure tot un seguit de formes de vida i d’activitats avui desaparegudes, però que s’havien mantingut pràcticament inalterades des dels inicis de la revolució agrària fins pràcticament als nostres dies
L’any 2013 Josep Espunyes va publicar un treball d’ús privat en què ja feia un esbós, encara incomplet, de la genealogia de la seua família. Avui, amb tots els buits degudament omplerts, aquell treball s’ha convertit en la història articulada de tota una nissaga, integrada al seu entorn de Peramola. Aquesta nissaga, documentada des de fa més de sis-cents anys, gira al voltant de la casa pairal, cal Forner, i de la masia del Forner, llocs on els cognoms Jou, Capell i Esteve es van anar succeint al llarg del temps, malgrat algunes interrupcions i vicissituds, com ara la venda forçada per raons econòmiques de la casa pairal. L’autor, a més d’un minuciós arbre genealògic, ens ofereix pinzellades de la vida de Peramola a través del temps. El pas del forn de la Vila a forn de l’Ajuntament, després de 387 anys de regentar-lo la mateixa família, i la manera com aquest, a partir d’aquell moment, es subhastava públicament (pàg. 46-47); les formes de vida de pagès d’aleshores (pàg. 68); la matança del porc (pàg. 74); el pas del camí de bast al tractor, passant per la construcció dels propis carros (pàg. 66-67); la descripció d’algunes fonts dels volts de la masia (pàg. 66); la decepció i el dolor de no haver pogut recuperar la casa pairal (pàg. 76); el retorn a Peramola dels Esteve (pàg. 79); el paisatge de la vila (pàg. 12)… D’entre tots els fets que consigna, dos m’han cridat poderosament l’atenció. El primer, el cas d’en Josep Esteve i Capell (1793-1884) que, com un persontge digne de Cien años de soledad, va sobreviure, amb tarannà liberal, les tres guerres carlines (pàg. 55-58). El segon ─i no pas per això menys important─, el de mossèn Miquel Jou, que l’any 1624 ─al primer terç del segle XVII!─ ja va fer diverses donacions a la vila de Peramola, entre les quals cal subratllar les deu lliures de l’època destinades al mestre de minyons «perquè vol que els minyons peramolins aprenguin a “legir, scriure y la doctrina cristiana quiscun dia”» (pàg. 29-32).
L’obra, per tant, conté un gran nombre de dades i d’informacions que transcendeixen de molt l’àmbit familiar, laboral o local que ens presenta. Dades i informacions que ens permeten recrear i reviure tot un seguit de formes de vida i d’activitats avui desaparegudes, però que s’havien mantingut pràcticament inalterades des dels inicis de la revolució agrària fins pràcticament als nostres dies. L’obra de Josep Espunyes, construïda amb un llengua fluïda, rica, precisa i intensament cromàtica, amb una encertada inclusió de dites i frases populars, és també una obra rigorosa i molt ben documentada, fruit d‘un enorme esforç de recerca en què l’autor ha buidat els Capbreus de la Vila i Baronia de Peramola dels anys 1575, 1639, 1739 i 1780. Per si això no fos prou, els textos van acompanyats d’il·lustracions fotogràfiques antigues, que, a més d’enriquir el relat, ben segur que faran les delícies dels lectors i de les lectores.
Una obra, per tant, imprescindible per a conèixer una mica més i millor la història i les formes de vida de la comarca i del nostre país.
Marcel Fité