EDITORIALS

Edicions Salòria presentará, a la Fira del Llibre del Pirineu, la nova col·lecció de poesia "Crisàlide"

"Estuari de focs (Eros i Tànatos 1976-2020)", de Jaume Pont, és el primer títol de la col·lecció.
Foto Jaume Pont_Xus Cabau
photo_camera Imatge del poeta Jaume Pont / @Xus Cabau

El proper dissabte 6 de setembre, a les 6 de la tarda, Edicions Salòria presentarà la nova col·lecció "Crisàlide" de poesia, a la 29a edició de la Fira del Llibre del Pirineu d'Organyà.

Aquesta col·lecció, de la qual el poeta Joan Graell n’és l’impulsor i curador, "és el resultat de tres aspiracions: la voluntat de publicar un llibre de poesia cada any, la intenció de donar a conèixer i fer assequible l’obra dels i les poetes capdavanters de la poesia catalana d’alta qualitat als lectors del Pirineu i el compromís d’esdevenir un altaveu poètic per als autors i autores del nostre territori", han apuntat des de l'editorial pirinenca.

Foto Jaume Pont_Xus Cabau
Imatge del poeta Jaume Pont / @Xus Cabau

"Estuari de focs (Eros i Tànatos 1976-2020)", de Jaume Pont, primer títol de la col·lecció

Estuari de focs és una selecció de poemes, escrits i publicats al llarg de deu llibres entre 1976 i 2020, que recullen la tensió que sotmet l’exaltació de l’amor a la pulsió de la mort. I a la inversa. Uns poemes en què, tal com va deixar escrit Maria-Mercè Marçal durant la primavera-estiu de 1991 a la monografia literària de Ponent de la revista URC dedicada a Jaume Pont, “el poeta s’hi afirma en un cos a cos continu amb alguna cosa informe, caòtica, inefable, fosca o lluminosa, i estira l’esquelet i els músculs de la paraula —sovint fins al turment i el desconjuntament— per obligar-los a cobrir l’espai, a inventar-lo i crear-lo des del buit”. Així, a mesura que ens submergim en aquest Estuari de focs, la llum onírica de les seves imatges ens connecta amb la part no visible del món.

coberta_EstuariDeFocs

També en aquells dies (1993), el crític literari Àlex Broch va definir l’escriptura poètica de Jaume Pont com "una poesia enfrontada a una realitat individual que es recolza en l’oposició dialèctica de contraris. D’un costat ens arrossega la força generadora d’un amor humà i còsmic projectat al futur, mentre de l’altre, gràcies a la paraula poètica, anem constantment avançant i interrogant els territoris de l’ombra".

Uns anys abans, Robert Saladrigas, a l’article “En el mismo divan del poeta”, publicat a La Vanguardia el 6 d’octubre del 1983, va afirmar: “La obra de Jaume Pont surge en la tensión de un constante dualismo: amor y muerte, metafísica y simbolismo, escritura y poema, real e imaginario”.

El 4 de maig de 2024, ja en ple segle XXI, Xesco Guillem, en una entrevista publicada al diari digital La veu dels llibres, fa un repàs exhaustiu a tota l’obra de Jaume Pont i el defineix com el poeta que expressa l’inexplicable.

Certament, doncs, Jaume Pont, el poeta escollit per a iniciar la col·lecció “Crisàlide”, és una de les veus més coherents i suggestives de la poesia catalana contemporània.