La Fundació Joan Oró va presentar el 22 d'abril el còmic “Joan Oró. Una vida entre estels” obra de l’il·lustrador Xavier Mata (descendent de la saga Oró) amb la qual dona a conèixer de manera molt gràfica la vida, trajectòria i les fites del científic lleidatà. L'acte de presentació el va conduït pel periodista Pau Echauz, qui ha explicat que el treball està concebut per a tots els públics, però especialment per “despertar l’interès per la ciència entre els més joves”.
Per la seva banda Xavier Mata va explicar que el còmic sobre Joan Oró està curosament documentat amb els arxius de la Fundació Oró, i està inspirada en l'estil que utilitzen els il·lustradors de manga
Joan Oró, director de la Fundació, ha dit que el còmic constitueix una fita més dins del projecte educatiu de l’entitat, i ha afegit que el treball pot esdevenir una eina pedagògica per a centres docents com ara escoles o instituts, a més d’arribar al públic en general interessat en la figura de l’investigador.
Commemoració de l'Any Oró
Joan Oró. Una vida entre estels, editat per la Fundació Joan Oró i Edicions Salòria amb motiu de l’Any Oró, ja es pot trobar en les llibreries de les quatre demarcacions catalanes. La tirada de la primera edició ha estat de 1.000 exemplars. L’obra ha comptat amb l’assessorament de la Fundació Catalana per a la Recerca i de la Fundació Oró mateixa.
Palmarès de l'autor
Xavier Mata és un artista barceloní polivalent que ha treballat com a músic, guionista i il·lustrador, entre altres facetes. En el món del còmic ha publicat el comic-àlbum musicalYung Keras VS La Hip Hop Police, inspirat en el cas Valtonyc, i com a guionista ha treballat en un documental sobre el dibuixant Paco Roca per a TVE.
Joan Oró i Florensa
Joan Oró, bioquímic que va aconseguir sintetitzar adenina, un dels components de l’ADN. Va treballar per a la NASA i és un dels precursors de la teoria de la panspermia, segons la qual l’aparició de la vida a la Terra pot ser d’origen extraterrestre.
Neix a Lleida en el si d’una família de flequers, sent el petit de cinc germans i l’únic nen. Va anar al col·legi dels Germans Maristes, que es trobava al costat de casa seva. Tenia 12 anys quan va esclatar la Guerra Civil i va haver d’interrompre els estudis. Però ja en aquella època havia nascut en ell una curiositat per entendre la realitat que va mantenir sempre: què hi faig jo en aquest món, per què m’han creat. Les respostes que obtenia al col·legi dels Maristes no el satisfeien plenament, tot i que sempre va considerar que l’educació que va rebre al col·legi era bona. Així que, ja de ben jove comprava llibres de filosofia o de ciències per buscar respostes.
