Er Institut d'Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO) a inaugurat aguest diuendres era sua delegacion a Barcelona, ua hita istorica que refortilhe era preséncia e projeccion dera lengua occitana en Catalonha. Damb aguesta dubertura, eth caplòc catalan acuelh, peth prumèr còp, es dues acadèmies de lengua oficiau deth país —era catalana e era aranesa— e se consolide coma epicentre culturau e lingüistic de referéncia.
Era naua sedença, plaçada laguens der Institut d'Estudis Catalans (IEC), establirà ua relacion mès agila damb es institucions e aufrirà un espaci estable entà activitats academiques, culturaus e de difusion der occitan. Er objectiu ei apropar eth trabalh dera Acadèmia ara societat catalana e garantir ua projeccion mès grana dera lengua d’Aran, arreconeishuda oficiaument en tot Catalonha des de 2006.
Aguest procès de dubertura s'articule en tres cites institucionaus que s'esteneràn entre octobre e deseme. Era inauguracion d'aué, qu’a compdat damb era participacion deth conselhèr de Politica Lingüistica, Francesc Xavier Vila, e deth vicepresident 2au dera Deputacion de Barcelona, Dionís Guiteras, n'a estat eth punt de partida, e eth calendari contunharà deman, 4 d'octobre, damb era prumèra session plenària dera Academia enes naues installacions e culminarà damb er acte de clauson deth 12au cors academic, prevista entath 18 de deseme en Barcelona.
- 3 d'octobre: inauguracion institucionau dera delegacion. Er acte inaugurau a compdat damb era benvenguda dera presidenta der IEC, Teresa Cabré, qu’a destacat era volontat der IEC «d'enfortir encara mès un ligams que ja son solids, frut d'ans de collaboracion e d'estima compartida pes nòstes lengües e cultures», e damb eth parlament deth president der IEA-AALO, Jèp de Montoya, qu’a destacat: «Era lengua occitana ei part inseparabla dera diuersitat culturau de Catalonha. Aguesta sedença mos permet hèr un pas tà deuant entà assegurar era sua normalizacion e garantir un futur compartit». Er acte s'a completat damb es conferéncies “Collaborar ath servici dera lengua occitana: un projècte entà un futur compartit”, de Patrici Pojada, e “Lengües bessoes per genetica o per aleitament?”, de Ramon Sistac. Eth discors finau a sigut a cargue deth vicepresident 2au dera Deputacion de Barcelona, Dionís Guiteras, qu’a celebrat “era importanta contribucion dera lengua occitana ara diuersitat culturau deth país”. A clausurat er acte eth conselhèr de Politica Lingüistica, Francesc Xavier Vila destacant qu’er occitan “ei ua riquesa entà Catalonha e coma tau, s’a de cuedar e promòir des de toti es encastres”. Entre es intervencions, auem gaudit dera musica d'Eric Fraj.
- 4 d'octobre: prumèra session plenària en Barcelona. Es naues installacions acuelheràn per prumèr còp era session plenària dera Academia, damb es reünions dera Seccion Aranesa e dera Seccion Estandard. Se tracte d'ua jornada de caractèr intèrn que refermarà era naua estapa institucionau e facilitarà eth trabalh academic de recèrca e normativizacion lingüistica des dera capitau catalana.
- 18 de deseme: clauson deth 12au cors academic. Era clauson annau der Institut, ua amassada assolidada laguens era tradicion culturau aranesa, se celebrarà enguan en Barcelona. Serà eth prumèr còp qu'aguest acte se transpòrte dehòra dera Val d'Aran e servirà entà presentar eth balanç de projèctes e encarar eth nau cors, damb parlaments institucionaus, intervencions d'academics e actuacions musicaus.
Er IEA-AALO ei aué era institucion que garantís era normativizacion e era recèrca der aranés, varianta der occitan e lengua oficiau en Catalonha. Dempús dera sua creacion, a impulsat projèctes qu’an devengut referents, coma eth Diccionari der Occitan Aranés en linha (DOA), eth Recuelh de Memòria Orau dera Val d'Aran o era traduccion d'eth Quishòt ar aranés, qu’an contribuït a plaçar er occitan en mapa culturau contemporanèu. Era naua delegacion en Barcelona vò dar continuïtat ad aguest prètzhèt e refortilhar era vitalitat d'ua lengua qu’ei part inseparabla dera diuersitat deth país.
Atau, damb era naua delegacion de Barcelona, aguesta institucion hè un pas decisiu entà corregir un deficit istoric e garantir ua preséncia establa der occitan enes espacis academics, culturaus e sociaus deth caplòc catalan. Era sedença devierà un punt d'amassada e projeccion entà investigadors, creadors e institucions, e daurís ua etapa que vò enfortir era visibilitat e era normalizacion der aranés laguens eth conjunt de Catalonha, damb eth supòrt dera Deputacion de Barcelona.
