El músic, investigador i divulgador de la música popular i tradicional del Pirineu, Artur Blasco, va omplir aquest divendres la Sala de Cultura de Sant Domènec de la Seu d'Urgell. Es tractava de la presentació pública d'El renaixement de l’acordió diatònic a Catalunya des de l’Alt Urgell, el seu últim llibre, però la celebració va anar molt més enllà. Institucions, músics i el nombrós públic assistent van voler retre un sentit i merescut reconeixement a la trajectòria del prolífic acordionista i investigador, establert a Arsèguel.
Artur Blasco va estar acompanyat per l'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana, i per l'escriptor Jordi Pasques, autor del pròleg d'El renaixement de l’acordió diatònic a Catalunya des de l’Alt Urgell: un exhaustiu treball de recerca que ha vingut realitzant els darrers cinquanta anys, amb centenars d’entrevistes, enregistraments sonors i recull de fotografies i documents diversos.
Blasco afirma en el llibre que l’Alt Urgell és l’única comarca de Catalunya on no es va deixar de tocar mai l’acordió diatònic i, alhora, és també el lloc des d’on es va impulsar el seu renaixement durant el darrer quart del segle XX.
El volum, de 544 pàgines de gran format i enquadernat amb tapa dura, està prorrogat per Jordi Pasques i s’obre amb una primera part en què Artur Blasco fa un repàs de la seva trajectòria personal i recorda el dia en què va escoltar per primera vegada un acordió diatònic, el que tocava el telegrafista d’un vaixell bacallaner de bandera islandesa en el qual el propi Blasco treballava com a mariner.
Uns anys després, escoltaria un altre acordió diatònic per primer cop a Catalunya: el que tocava Ricard Muntané, el Fiter de Canelles, a l’ombra dels plàtans del Passeig de la Seu d’Urgell. A partir d’aquell fet, Blasco comença la seva recerca sobre l’acordió diatònic a l’Alt Urgell, que ara ha conclòs amb la publicació del llibre.
Artur Blasco dona raó de 67 músics de l’Alt Urgell que havien tocat l’acordió diatònic als segles XIX i XX. De cadascun d’ells en fa un apunt biogràfic, que en la majoria dels casos l’acompanya de fotografies de l’acordionista i del seu instrument. En el llibre, l’autor explica també els inicis i l’evolució de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, que ell mateix va crear l’any 1976 a Arsèguel i que continua dirigint en l’actualitat.
En altres capítols del llibre, l’autor parla de la recuperació de l’acordió diatònic, que s’inicia amb els cursos de formació d’Arsèguel, i més endavant explica la creació del Museu de l’Acordió, al mateix poble, i dels grups de música tradicional La Pobletana i El Pont d’Arcalís, entre altres apartats.
