La passió en la defensa del català que es parla al Pallars, a la Ribagorça i a Lleida i la seva promoció i difusió amb l'objectiu de millorar l'autoestima dels seus parlants són trets característics d'Annabel Gràcia (Lleida, 1980), la filòloga i investigadora lingüística lleidatana que ha presentat, juntament amb el reconegut escriptor Pep Coll, el seu llibre Aquesta llengua que estimo (Pagès Editors) a la Biblioteca Pública de Sort.
En el marc dels treballs del Grup de Recerca Consolidat d'Història de la Llengua i Llengua Normativa (GHLLN) de la Universitat de Girona (UdG), Annabel Gràcia s'ha especialitzat en l'estudi de les emocions que les llengües desperten en els seus parlants i quin vincle emocional tenen amb aquestes, una recerca innovadora fonamentada en un rigorós treball de camp a diversos municipis de Lleida i la Franja de Ponent.
Aquesta investigació va més enllà de la simple descripció fonètica, ortogràfica i sintàctica del català nord-occidental i els seus sub-dialectes, com són el lleidatà, el ribagorçà i el pallarès, i ha tingut també en compte la seva presència en mitjans de comunicació de masses, com ara els noticiaris televisius i sèries que l'han adoptat en clau d'humor, amb el menyspreu que això pot suposar per als seus parlants.
L'especificitat història, geogràfica, demogràfica i lingüística explica les particularitats del català nord-occidental i la situació dels seus parlants en territori de frontera, com és el cas de la Franja de Ponent, on sovint es troba amenaçat per llengües amb més pes institucional, com és el cas del castellà, o per la mateixa percepció que els parlants en puguin tenir com a llengua de segona o pròpia del poble baix, i també es van esmentar les situacions lingüístiques del tortosí o del català a Andorra.
A més, i pel que fa al pallarès, variant dialectal que Pep Coll va fixar en la seva obra pionera El parlar del Pallars (1991, reeditat per Garsineu el 2014), s'ha posat en valor la tasca que fan entre d'altres l'Associació Cambuleta mitjançant iniciatives com parlapallares.cat, així com el fons infantil en pallarès de la Biblioteca Pública de Sort, i el fet que tot i registrar-se canvis socials molt importants, com l'abandonament de l'agricultura i la ramaderia tradicionals, perviu en el parlar dels pallaresos i aquests li tenen una gran estima i es preocupen pel seu futur.
