Aquest dissabte, dia 10 de maig, a partir de les 10 hores, a la Sala Pilar Prim de la Biblioteca Comtat de Cerdanya, de Puigcerdà, va tenir lloc la I Jornada sobre mitjans, desinformació i noves formes de Comunicació, organitzada per la Universitat Pompeu Fabra i el Grup de Recerca de Cerdanya.
L’estructura de la jornada ha estat:
A les 10 hores, Conferència inaugural: "De fullejar el diari a fer scroll a TikTok. Canvis i permanències en les formes de consum d'informació i en el rol dels mitjans tradicionals", a càrrec de Reinald Besalú, doctor en Comunicació Pública i professor de la Universitat Pompeu Fabra.
A les 10.45 hores, Informe: “Què ens creiem i què no ens creiem de les notícies? Estudis sobre credibilitat i verificació en mitjans de comunicació i plataformes com Twitter, WhatsApp i Facebook”, a càrrec del Dr. Carles Pont, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.
A les 12 hores, la Conferència: “Com s’informen de política els joves? Influencers, fachatubers i altres formes d’activisme digital”, a càrrec de l’Aleix Martí, investigador en nous actors de la Comunicació Política a la Universitat Pompeu Fabra.
I a les 12.40 hores, una taula rodona titulada: “La importància de la informació de proximitat en temps globalitzats”, de la qual han format part: Rosa Talamàs, corresponsal de TV3 al Pirineu; Miquel Spa, periodista de Regió 7; Pau Bombardó, estudiant de Periodisme (UAB); Marcel·lí Pascual, editor de Viure als Pirineus i com a moderador, Andrés G. Nandín, coordinador del Diari de Barcelona i professor de la UPF.
Algunes de les conclusions presentades han estat que els joves s’informen majoritàriament a partir de les xarxes socials, especialment pel que fa a la política; que hi ha un important segment de la societat que defuig les notícies de política, guerra o negocis; que entre els joves està de moda ser “fatxa”, potser com a reacció a un establishment que ha assumit els valors de l’esquerra progressista que abans eren minoritaris; que la gent espera que li arribin les notícies en comptes de molts cops anar-les a cercar; que la gent gran és el grup social més crèdul pel que fa a les notícies que circulen per les xarxes; que tot i que els grups d’extrema dreta i populistes són molt nombrosos a les xarxes socials, no necessàriament això es tradueix en la mateixa representació a les institucions; que els mitjans digitals han crescut molt, però que els mitjans clàssics, com la ràdio, la premsa escrita o la televisió, resisteixen força encara, sobretot en els sectors de més edat de la societat, etc.
Pel que fa a la taula rodona sobre els mitjans de proximitat, se’ls ha definit com l’última línia de defensa de la premsa. La gent tendeix a informar-se molt a través d’ells, llevat, potser de la gent més jove, que només hi recorre per a fets puntuals o anecdòtics. També es va parlar sobre el tipisme que sovint abunda en la visió dels mitjans locals des de les grans ciutats i com costa de fer interessar aquesta gent en les problemàtiques d’entorns rurals o de muntanya. Igualment, es va afirmar que molta gent que té segones residències s’informen a través dels mitjans locals per saber què passa en aquests llocs. I també que el principal problema que tenen els mitjans locals és la qüestió econòmica, ocasionada per la baixa demografia dels llocs allunyats de les grans urbs.
Abans d’acabar, hi ha hagut un torn de preguntes i de debat sobre els temes tractats a la Jornada.
