La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va cloure, aquest dissabte, a Llívia, les seves jornades anuals de debat i reflexió al voltant de la llengua. En el marc d’aquestes jornades acadèmiques, la Secció Filològica pretén, entre altres, “donar a conèixer l’activitat de normativització de la llengua catalana que fa des de la seu barcelonina i des de tots els racons de les terres catalanoparlants”, tal com resava el seu programa.
Del 18 al 22 d’octubre, l’IEC va dur a terme diferents activitats que, divendres i dissabte, van celebrar-se a Puigcerdà, primer, i a Llívia, posteriorment, en el darrer dia de la trobada.
A Llívia, abans de l’exposició més acadèmica, els participants a les jornades van poder gaudir d’una visita guiada a càrrec del director del Museu de Llívia, Gerard Cunill. Els participants van poder visitar el museu i els principals espais d’interès del nucli històric de la vila, com ara el Fòrum Romà de Iulia Libyca, per exemple.
Després, a les 11 hores, l’alcalde de Llívia, Elies Nova, va donar obertura a la sessió que, en aquest cas, estava dedicada íntegrament a la Llengua a la Cerdanya. Van participar-hi com a ponents, Laurent Leygue, professor de llengua catalana del Liceu Pierre Cobertin de Font-romeu i alcalde d’Estavar; Sílvia Cassu, professora de llengua catalana a l’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC); Ester Sirvent, professora de llengua catalana de l’Institut Pere Borrell de Puigcerdà, i Manel Figuera, fins ara director del Servei Comarcal de Català de la Cerdanya. L’acte va estar presidit pel president de la Secció Filològica de l’IEC, Nicolau Dols. Aquest acte, que va durar unes dues hores i mitja, va ser emès en directe pel canal de YouTube de l’Ajuntament de Llívia. Pels més interessats, des de l’enllaç que s’adjunta podeu mirar-vos-ho:
https://www.youtube.com/watch?v=VrnGyivFxos
La Secció Filològica té, com a funcions, l'estudi científic de la llengua, l'establiment de la normativa lingüística i el seguiment del procés d'aplicació d'aquesta normativa en l'àmbit que li és propi: les terres de llengua i cultura catalanes.
