Aquests dies ha sortit a la venda el llibre “El calendari de la Cerdanya i el Baridà. El santoral, les festivitats, el folklore, la casa i les menges de temporada” de Joan Pous i Porta i Salvador Vigo i Pubill, de l’Editorial Salòria. La publicació es presenta aquest divendres, 10 d’abril, a les 19 hores, a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
És una edició de 200 pàgines que darrere ha tingut una feina de recerca i dedicació que els autors han fet al llarg del temps mitjançant entrevistes a veïns i veïnes de la Cerdanya. De fet, el material reposava en unes llibretes anotades a mà pels dos autors d’un treball de camp fet els anys 90 del segle passat. Ara, pren més valor si tenim en compte que aquelles entrevistes van ser fetes a persones que avui ja no hi són i que encara, per generació, van poder rebre i transmetre allò que els havien explicat els seus avis i àvies a la vora del foc. És el document de capçalera de tot bon cerdà si vol saber i conèixer la forma de vida de les generacions dels nostres padrins. “Va ser i ha estat una feinada, però ens ho vam passar molt bé, llavors. I ara, sincerament, redactant el llibre he gaudit molt”, conclou Pous.
El llibre publicat pels dos autors recull, així, els costums, les festes, les tradicions i creences de la Cerdanya -també de molts indrets de la part més oriental de la comarca- i el Baridà, amb una part final dedicada a la gastronomia. “Són les receptes de les dones de la comarca. El calendari destaca, per cada estació de l’any, els seus productes i al final, com un apèndix, interessant, hi ha desenes de receptes explicades per la gent. Aquesta és una informació que s’ha transmès perquè algunes persones encara cuinen a casa”, expliquen. “Però, hi ha moltes coses que s’han trencat pel mal dit progrés”, afirma Pous, i amb un ampli somriure afegeix: “per exemple, la cuina ja no aporta aquells sabors i coccions. La modernitat s’ha carregat una gastronomia de saviesa. L’hivern de la Cerdanya és un temps fred i dur, oimés abans que no hi havia electricitat. Havien de recollir l’horta a la tardor i guardar-ho als cellers: les patates a les corts, ben fosques, perquè no es grillessin. S’enforcaven els alls i les cebes. Es guardaven els naps i les carrotes amb tupines de sorra. I la matança del porc, quan es confitava amb llard la costella de porc o el llom tot guardat amb tupines de terra. Els cellers quedaven plens, amb els embotis penjats... Tots aquells productes tenien un gust tan especial, que això s’ha perdut!”.
Sense el coneixement popular
“Hi ha hagut un trencament de la transmissió de la cultura popular. La universitat d’aquí era la vetllada. A la nit, la gent s’asseia a la vora del foc, prenien vi calent, jugaven a cartes, desgranaven mongetes i anar fent, explicaven històries i explicaven coses del poble. Aquesta era una transmissió oral que passava d’adults a petits. El despoblament i la pèrdua de capellans que mantenien les tradicions i els costums més arrelats del calendari litúrgic i, sobretot, la televisió, han estat factors claus en aquesta ruptura en la transferència popular de coneixements i tradicions. Quan la gent va decidir asseure’s davant la televisió es va haver acabat les històries a la vora del foc i s’ha trencat la cadena de transmissió oral”, lamenten els autors del llibre. Vet-ho aquí, doncs, la importància de la publicació que permet “conservar, recordar i donar a conèixer” la vida dels nostres avantpassats.
Les últimes pàgines mostren les portades del calendari Cerdà de l’any, una publicació editada per l’Associació Amics de Cerdanya i l’Institut d’Estudis Ceretans des de 1980 i impulsat per Pous. El calendari d’aquest any està dedicat al cinema que s’ha rodat a la Cerdanya, gràcies a l’aportació que ha fet el col·leccionista i historiador local, Martí Solé.
