El Cor Transfronterer de Cerdanya; el músic i recopilador de danses tradicionals del Pirineu, Josep Lizandra; i, l'Associació gossos pastors d'Osséja, són els candidats a rebre el XXXVII Premi 'Cerdà de l'Any 2022'. L'Institut d'Estudis Ceretans, entitat organitzadora, ja ha obert les votacions a: www.ieceretans.org La cerimònia i el lliurament dels guardons del Cerdà de l'Any tindrà lloc el 30 d'abril a Angostrina, a l'Alta Cerdanya.
El premi Cerdà de l'Any el lliura l'Institut d'Estudis Ceretans, en una iniciativa en la qual també hi participen Amics de Cerdanya i Ràdio Pirineus. La iniciativa compta amb el suport de la publicació Pànxing, de diferents empreses comarcals i institucions. S'ha concedit anualment, des de l'any 1985. En l'actualitat, el guanyador es decideix per votació popular (50%) i el jurat (50%). El jurat l'integra 24 persones de l'alta i baixa Cerdanya.
Cor Transfronterer de Cerdanya
El Cor Transfronterer de Cerdanya (CTC) va ser creat fa ja dotze anys, per iniciativa de les corals CAROL en l’Alta Cerdanya i LA CAPELLA DE SANTA MARIA DE PUIGCERDÀ en la Baixa Cerdanya. Actualment compta amb 52 coristes amateurs de les dues bandes de la comarca.
La seva particularitat principal és ser un cor «participatiu», amb un sistema d'aprenentatge molt innovador que evita les nombroses repeticions en el temps.
Ara, després de les experiències en representar les obres de Vivaldi, Mozart, Fauré, Palmeri i Rossini, interpretades en projectes anteriors, el CTC presenta un nou projecte que té per objecte oferir als coristes i al públic una visió eclèctica del repertori del cor presentant una panòplia d'òperes de compositors famosos, com Bizet, Offenbach, Puccini, Verdi i Wagner.
El CTC ens portarà amb la música com a únic mitjà de recórrer el món, prenent temps per visitar el Paris de finals del segle XIX, l’Egipte dels faraons, l'Espanya de les gitanes, l'Alemanya al castell de Wartburg, etc.
Per a la preparació, el mètode que ha fet servir el CTC els permet :
• Garantir el treball personal dels coristes, a través de les partitures i un suport àudio destinat a cada veu, que permet facilitar el treball preparatori;.
• Posar en valor el treball del cor, organitzant actuacions alguns divendres, acompanyades pel Nicolàs Licciardi, qui aporta el seu talent professional al grup d’amateurs, sota la direcció de la Carme Baulenas, el Daniel Martin i l’Òscar Sánchez.
• Fer estatges preparatoris alguns dissabtes complets. • Fer estatges de cap de setmana amb l’Anne-Laure Touya i l’Antoni Guirao, cantants professionals, tos acompanyats al piano pel Nicolàs Licciardi.
• Fer actuacions del cor amb l’orquestra CADI i el seu director, l'abril i maig.
Aquest nou projecte s’ha preparat en col·laboració amb l'orquestra CADI de l'Alt Urgell, amb el piano del Nicolàs Licciardi i sota la direcció d’Yevhen Sokhatskyy.
El primer concert sota aquest nou format tindrà lloc el dissabte 3 de juny de 2023 a la Seu d’Urgell, mentre que el segon serà el diumenge 11 de juny de 2023 a l’Església de Sant Domènec de Puigcerdà.
Associació concursos de gossos de pastors d'Osséja
Aquesta associació existeix des de 1985. Aplega de mitjana una vintena de dones i homes de totes les edats, de mitjans socials variats i procedents de diferents pobles cerdans, que organitzen la jornada de concursos de gossos pastors de treball en ovelles d'Osseja, l’últim diumenge de juliol i també "la marxa dels contrabandistes", un diumenge de juny al voltant de la data de Sant Pere.
• La jornada del concurs de gossos d'Osséja s'inscriu en el calendari oficial de la federació catalana de concursos de gossos de d'atura d'acord amb altres pobles catalans: Ribes de Freser, Castellar de N'hug, Llavorsí i Prades (a França), i Canillo a Andorra.
Cadascun d'aquests pobles organitza el seu propi concurs, al qual van els membres de cada associació, la qual cosa representa una oportunitat de mantenir vincles entre els organitzadors i també jurats i participants, i per a l'associació d'Osseja serveix per representar la Cerdanya. Va ser en l'últim concurs, a Ribes de Freser, que el campió de Catalunya va ser nomenat.
• Per la seva banda, la marxa dels contrabandistes permet als excursionistes fer el descobriment d'un recorregut de 25 quilòmetres, manllevat abans pels contrabandistes, entre França i Espanya. Connecta els dos pobles d'Osséja i Castellar de N'Hug a Catalunya. La sortida és, en alternança, a l'un o l'altre poble. Diferents membres de l'associació jalonen el camí per vigilar el seu bon desenvolupament, informar i abreujar els caminants. Més de cent candidats s'inscriuen cada any en aquest esdeveniment.
Aquesta marxa permet així l'enfocament d'una realitat d'un altre temps, la de persones destinades a afrontar alhora un context econòmic difícil, els duaners i una muntanya no sempre benèvola. Aquest exercici s'ha convertit avui en una zona d'intercanvis amistosos.
A través d'aquests dos esdeveniments festius, l'associació destaca les relacions transfrontereres i sobretot promou la Cerdanya, el seu territori, la seva història i el seu turisme.
Josep Lizandra i Micó
Va néixer a Barcelona l’any 1955. Des de molt petit pujava a Músser, es va casar amb una filla de Músser i s’hi va quedar a viure. Durant 25 anys es va guanyar la vida fent formatges, fins que el 2007 va traspassar el negoci i ara es dedica exclusivament a la seva gran afició: la música.
• La seva formació com expert en danses tradicionals passa per Bulgària i Rumania on va estar estudiant divers tipus de dansa.
• També va fer diferents cursos a França amb l’atelier de la danse populaire. Avui és un referent de la música tradicional del Pirineu i un gran dinamitzador cultural.
• Dóna classes voluntàries d’acordió a l’ escola de Montellà. A partir d’aquí s’hi afegeixen altres músics i va agafant força i volum de nens, la Georgina Fàbregas agafa el relleu fins que posteriorment el Tito Peláez i la seva dona arriben a Arsèguel i creen l’Escola Folk del Pirineu.
• Va impulsar la creació de l’Associació de Dones acordionistes i percussionistes del Pirineu, Diàdona.
• Organitzador i creador de tallers de danses i cançons i construcció d’instruments. Dirigeix assajos i cantades, es l’ànima d’algunes formacions musicals (Principal del Baridà, Cobla del Comú d’Andorra, Cobla Cadí, Escamot Tamarro, la Sonsoni).
• Va ser Regidor i alcalde del Municipi de Lles i va formar l’associació Aglans de Freixe.
• La seva passió per la música tradicional i les danses de ben jove va fer que treballés per la recuperació de danses amb objectiu de fer-les vives i pròpies per la gent del territori i que fossin part d’integració i de socialització. (recupera el ballet de Martinet entre altres)
