El músic i recopilador de danses tradicionals del Pirineu, Josep Lizandra i Micó, ha estat escollit, per votació popular i per un Jurat, com a Cerdà de l'Any 2022. Els altres finalistes eren el Cor Transfronterer de Cerdanya i l'Associació de Concursos de Gossos de Pastors d'Oceja.
El nomenament de 'Cerdà de l'Any, ha tingut lloc aquest diumenge, al Foyer Municipal d'Angostrina, a l'Alta Cerdanya, davant de més de 100 persones.
A més de donar a conèixer el resultats de les votacions i nomenar el nou Cerdà de l'Any, també hi va haver un parlaments de les autoritats comarcals i locals, així com un recital de poemes del Jordi Pere Cerdà per part del Ramon Solà i la Dominique Garnier, i l'acompanyament musical del cor Cerdanya Canta, dirigit per la Carme Ramon i amb el Nicolàs Licciardi al piano. L'acte va cloure amb un pica.pica ofert per l'Ajuntament d'Angostrina.
El premi Cerdà de l'Any el lliura l'Institut d'Estudis Ceretans, en una iniciativa en la qual també hi participen Amics de Cerdanya i Ràdio Pirineus. La iniciativa compta amb el suport de la publicació Pànxing, de diferents empreses comarcals i institucions. S'ha concedit anualment, des de l'any 1985. En l'actualitat, el guanyador es decideix per votació popular (50%) i el jurat (50%). El jurat l'integra 24 persones de l'Alta i Baixa Cerdanya.
Josep Lizandra i Micó
Josep Lizandra i Micó, va néixer a Barcelona l’any 1955. Des de molt petit pujava a Músser, es va casar amb una filla de Músser i s’hi va quedar a viure. Durant 25 anys es va guanyar la vida fent formatges, fins que el 2007 va traspassar el negoci i ara es dedica exclusivament a la seva gran afició: la música.
• La seva formació com expert en danses tradicionals passa per Bulgària i Rumania on va estar estudiant divers tipus de dansa.
• També va fer diferents cursos a França amb l’atelier de la danse populaire. Avui és un referent de la música tradicional del Pirineu i un gran dinamitzador cultural.
• Dóna classes voluntàries d’acordió a l’ escola de Montellà. A partir d’aquí s’hi afegeixen altres músics i va agafant força i volum de nens, la Georgina Fàbregas agafa el relleu fins que posteriorment el Tito Peláez i la seva dona arriben a Arsèguel i creen l’Escola Folk del Pirineu.
• Va impulsar la creació de l’Associació de Dones acordionistes i percussionistes del Pirineu, Diàdona.
• Organitzador i creador de tallers de danses i cançons i construcció d’instruments. Dirigeix assajos i cantades, participa en algunes formacions musicals (Principal del Baridà, Cobla del Comú d’Andorra, Cobla Cadí, la Sonsoni).
• Va ser regidor i alcalde del Municipi de Lles i va ser impulsor de l’associació Aglans de Freixe.
• La seva passió per la música tradicional i les danses de ben jove va fer que treballés per la recuperació de danses amb objectiu de fer-les vives i pròpies per la gent del territori i que fossin part d’integració i de socialització.
