MUSEUS

El Museu de Llívia ha revisat enguany uns 250 volums del fons bibliogràfic de l'antiga farmàcia Esteva

L'equipament treballarà l'any que ve en ampliar els continguts divulgatius sobre la frontera i el Tractat dels Pirineus
Pla mitjà del director del Museu de Llívia, Gerard Cunill, mirant un dels volums del fons bibliogràfic de l'antiga farmàcia Esteva a les instal·lacions de l'equipament. Imatge del 16 de novembre de 2021. (Horitzontal)
photo_camera El director del Museu de Llívia, Gerard Cunill, amb un dels volums del fons de l'antiga farmàcia Esteva /Albert Lijarcio

El Museu de Llívia ha revisat enguany uns 250 volums dels 400 que conformen el fons bibliogràfic de l'antiga farmàcia Esteva, una de les més antigues d'Europa. Entre d'altres, hi ha una col·lecció de farmacopees (llibres de medicaments) del segle XVIII i a partir d'aquesta tasca de documentació s'ha decidit programar per l'any vinent una campanya de restauració per, probablement, poder incorporar alguns exemplars a l'exposició permanent. De fet, divulgar la importància que han tingut els fàrmacs en diversos períodes de la història és un dels punts que recull el Pla Estratègic del museu, que, a més, de cara al 2022 també vol ampliar els continguts sobre la frontera i el Tractat dels Pirineus per tal que aquests tinguin un paper més destacat.

Als receptaris que s'han documentat fins ara s'ha constatat, entre d'altres, l'ús de cànnabis per a brots epilèptics o de cocaïna per rebaixar els dolors en els parts, a més de diverses solucions digestives o ungüents. El director del Museu de Llívia, Gerard Cunill, ho contextualitza en el procés d'evolució de la medicina i la farmàcia al llarg de la història. "Hi ha medicaments que ens poden sorprendre perquè ara són considerats drogues i estan molt restringits", comenta, per afegir que alguns analgèsics o calmants s'han anat substituint amb el pas del temps per altres "més eficaços i amb menys contraindicacions".


Pla americ√† del director del Museu de Ll√≠via, Gerard Cunill, mirant un dels volums del fons bibliogr√†fic de l'antiga farm√†cia Esteva a les instal¬∑lacions de l'equipament. Imatge del 16 de novembre de 2021. (Horitzontal)(Foto: El director del Museu de Llívia, Gerard Cunill, amb un dels volums del fons de l'antiga farmàcia Esteva /Albert Lijarcio)

Les campanyes de documentació, que des de l'any 2017 s'han recuperat i es duen a terme de forma anual, són una part essencial per poder afrontar el procés d'ampliació i renovació de la presentació museogràfica de l'equipament, segons explica Cunill. A banda de les farmacopees, que tenen un valor històric i documental important, també hi ha el fons documental del negoci de la farmàcia, amb una sèrie que està pràcticament completa des de mitjans del segle XIX i fins pràcticament als anys 40. Pel que fa als llibres de comptes, aquests inclouen, entre d'altres, els medicaments que s'expedien en cada moment.

Pla de detall d'una plana d'un dels volums del fons bibliogr√†fic de l'antiga farm√†cia Esteva on es veu, entre d'altres, que es venia opi. Imatge del 16 de novembre de 2021. (Horitzontal)(Foto: Una plana d'un dels volums del fons bibliogràfic de l'antiga farmàia Esteva de Llívia / Albert Lijarcio)

D'altra banda, el director del museu ha explicat que el Pla Estratègic de l'equipament ha tingut una bona acceptació a les institucions i que ara l'objectiu és començar a implementar-lo, donant prioritat a introduir millores en l'experiència de visita i en l'exposició permanent de farmàcia. A banda d'aquest àmbit, es vol continuar treballant en la divulgació de les restes arqueològiques del municipi i en donar més presència al tema de la frontera i el Tractat dels Pirineus, fins al punt que aquesta línia tingui el mateix pes que els altres dos eixos del projecte.