MUSEUS

El Museu de Llívia, amb el fons de la farmàcia Esteva, vol explicar l'evolució de la salut a la Cerdanya

Més enllà del Pla Estratègic de l'equipament, es planteja una ampliació de l'espai abans de l'any 2030
Pla obert de l'exterior de l'edifici de l'Ajuntament de Llívia i el Museu Municipal de Llívia (Cerdanya). Imatge del 16 de novembre de 2021. (Horitzontal)
photo_camera Exterior de l'edifici de l'Ajuntament de Llívia i el Museu Municipal de Llívia / Albert Lijarcio

El Museu de Llívia vol aprofitar que compta amb més d'un miler d'objectes de farmàcia, sobretot de l'Esteva però també de la Martí de Puigcerdà, per explicar l'evolució de la salut a la comarca. D'aquesta manera, pretén contribuir al benestar de les persones i millorar l'experiència de visita en aquest espai de l'equipament. Aquesta és una dels accions previstes en el Pla Estratègic 2021-25, que també vol apostar per la digitalització i la funció social de les instal·lacions, entre d'altres. Més enllà d'aquesta etapa, amb un horitzó al 2030, es planteja una ampliació de les actuals dependències, que ara per ara són compartides amb el consistori. Tot plegat, amb l'objectiu de convertir-se en un "motor" de creació i cultura a la Cerdanya.

El director del Museu Municipal de Llívia, Gerard Cunill, ha explicat que el públic demana una experiència més "immersiva" en l'espai dedicat a l'antiga Farmàcia Esteva i creu que amb un nou relat de l'exposició permanent es pot contribuir a fer reflexionar als visitants sobre la seva pròpia salut. En aquest sentit, ha detallat que disposen d'un fons de productes farmacèutics que permet conèixer l'evolució de la medicina des del segle XVIII fins a l'actualitat. També ha posat èmfasi en l'organització d'activitats de debat com la que es va programar sobre la covid-19 l'estiu passat i considera que peces com ara les caixes policromades poden servir de base per a certs col·lectius que facin teràpia a través de l'art.

Pla obert on es veu part de la sala del Museu de Llívia dedicada a l'antiga farmàcia Esteva. Imatge del 16 de novembre de 2021. (Horitzontal)
(Foto: Part de la sala del Museu de Llívia dedicada a l'antiga farmàcia Esteva / Albert Lijarcio)

Un altre dels àmbits en els quals es vol aprofundir és en explicar la singularitat que té el municipi pel fet ser un enclavament dins el territori administrat per França. Sobre aquest eix temàtic, Cunill ha dit que s'ha constatat que una part dels visitants volen conèixer aquesta història i reconeix que és "sorprenent" que a l'actual museografia s'hi passi de "puntetes" pel tractat dels Pirineus quan "és el millor lloc on explicar-ho". Així, la idea amb què es treballa és la de traslladar les memòries de la població sobre la frontera i reflexionar sobre els problemes que comporta i com aquests es poden millorar.

A la vegada, es volen ampliar els continguts d'arqueologia del Fòrum Romà i sobre l'antiguitat a la Cerdanya. A més, l'objectiu és el d'estar al servei del territori i la comunitat amb la programació de diverses activitats dels temes que envolten la museografia de l'equipament, que rep més de 15.000 visitants a l'any. També es volen establir diverses col·laboracions que permetin incorporar nous continguts i compartir projectes i serveis amb altres equipaments. Pel que fa als espais, el primer que s'adequarà serà el del vestíbul i en un futur es pensa en una ampliació per poder acollir les donacions i el material arqueològic de les campanyes anuals d'excavació.

El Pla Estratègic, que s'ha anat configurant en els darrers dos anys de forma participativa amb diversos col·lectius professionals i socials de la comarca, fa una diagnosi sobre el present i futur de l'equipament i articula sis eixos d'estratègia. Tant el Departament de Cultura com la Diputació de Girona han mostrat el seu compromís per finançar l'adaptació museogràfica i des de la direcció també es treballa per millorar l'autofinançament. Per la seva banda, l'alcalde de Llívia, Elies Nova, ha assegurat que el pla contribuirà a posicionar més el museu de la localitat i que és un pas rellevant per la localitat com a "centre cultural i patrimonial molt important dins de la Cerdanya".