El passat 10 de febrer, l’alcalde de Puigcerdà, Jordi Gassió, va signar el decret pel qual cessava Jordi Palomino com a membre del govern municipal, basant-se en una "pèrdua de confiança política i institucional". Un mes i mig després hem parlat amb profunditat amb el regidor no adscrit a l'ajuntament cerdà.
Què està passant a l’Ajuntament de Puigcerdà?
És complicat de resumir-ho, però podríem dir que allò que comença malament, acaba malament. A vegades les coses que es fan entrar amb calçador, acaben no funcionant.
Què es va fer entrar amb calçador?
La meva percepció és que la gent de Puigcerdà esperava un pacte de govern municipal que estigués en sintonia amb el que es va votar a les eleccions. Durant la campanya electoral, va haver-hi dos partits - un d’ells era el meu (Junts) - que, a banda de les propostes programàtiques per a la vila, van dir pel dret i pel revés que no pactarien amb el senyor Armengol. Aquest va ser el monotema de la campanya. Aquelles eleccions van ser un plebiscit, i Armengol el va perdre de llarg; més de dues terceres parts de l’electoral van demanar que aquest senyor no entrés a govern. Però va ser hàbil. Va guanyar als despatxos el que les urnes no li van donar. I va prendre el control de la regidoria d’urbanisme. Jo mateix vaig demanar-ne ser el regidor, però no ho vaig aconseguir. Futur insistia molt en el fet que fos seva. Però que quedi clar, evitar el pacte amb Futur no era per una qüestió personal, de fet el senyor Armengol ha format part de la nostra tradició política durant molt temps, sinó per una qüestió de defensa de l’interès general de Puigcerdà.
Armengol va ser hàbil, va guanyar als despatxos el que les urnes no li van donar i va prendre el control de la regidoria d’urbanisme.
Què vol dir?
Vull dir que hi havia una percepció molt àmplia entre la població que pensava que amb el senyor Armengol al govern, els interessos generals de Puigcerdà perillaven. Hem d’entonar el mea culpa per haver pactat? Bé, potser sí, però també és cert que les negociacions amb Esquerra Republicana no van ser fàcils i no va ser possible aquesta entesa natural, que era la que tothom esperava. Algú havia de governar l’ajuntament i, per fer-ho possible, dues formacions s’havien d’entendre.
I Junts i Futur per Puigcerdà van pactar…
Sí, vam pactar. De fet, diria que soc una de les persones que coneix millor aquest pacte perquè, entre altres coses, en vaig participar de la redacció. Per això puc dir que vam incorporar expressament una clàusula al text de l’acord, perquè ja hi havia gent que ens alertava, on deia que l’interès general de Puigcerdà havia de prevaldre sempre. Al meu entendre, aquest pacte ha volat pels aires perquè Futur per Puigcerdà l’ha incomplert sistemàticament al llarg de tot el que portem de mandat. Ens han aixecat la camisa. Avui en dia, el pacte està trinxat per totes bandes, i l’ha esmicolat el senyor Armengol. Potser se’ns pot acusar de naïfs, certament.
Quins incompliments?
La primera vegada que s’incompleix, a parer meu, és en el segon ple del mandat, quan s’intenta prohibir la instal·lació de benzineres al sector de la Pedragosa. Aquell plenari el seguia des de casa perquè em trobava malament i no em podia creure el que estava passant. De veritat que avui dia encara no els cau la cara de vergonya. Imagini’s, per posar un exemple, que un botiguer de Puigcerdà munta un partit polític, perd les eleccions, aconsegueix entrar al govern a través de pactes, i intenta prohibir que al seu carrer s’obrin noves botigues com la seva.
Imagini’s, per posar un exemple, que un botiguer de Puigcerdà munta un partit polític, perd les eleccions, aconsegueix entrar al govern a través de pactes, i intenta prohibir que al seu carrer s’obrin noves botigues com la seva.
Algun incompliment més?
Quan vam fer el pacte, vam donar un vot de confiança perquè se’ns va dir que el senyor Armengol tenia tots els seus temes empresarials i urbanístics regularitzats i correctes i que no hi hauria cap sanció. Ens va enganyar. Lluny de ser així, la realitat és que li acaben posant la sanció econòmica més alta de la història de Puigcerdà. Per no parlar dels globus del Trinxat. Bé, és que ha estat un continu.
L’alcalde Gassió diu que el va destituir del govern per pèrdua de confiança política. Hi està d’acord?
Sí. Sempre intento separar molt les qüestions personals de les polítiques i laborals. Fa poc vam parlar, vam ser honestos l’un amb l’altre, i ens en vam anar a dinar. Tinc una relació bona amb els meus excompanys. Al final, hem viscut molts moments junts. Però bé, entenc que des del moment que voto en contra de la seva ratificació com a president de Junts a Puigcerdà, ell em perdi la confiança.
Però, això és un desacord dins del partit, no pas dins del govern municipal?
Sí, però es barreja tot. Crec que això forma part d’una crisi profunda de partits que tenim al nostre país i en el món occidental, en el sentit que els partits tenen un poder excessiu. Per això, sempre he estat molt defensor del sistema electoral anglosaxó, on es dona molt més protagonisme al candidat que no pas a les cúpules dels partits.
Estem parlant de política local…
Exactament. Crec que en l'àmbit de Junts hem de començar a rebaixar la tensió. Hem parlat massa de nosaltres mateixos i ens hem de centrar en el que de debò és important, que és Puigcerdà. Puigcerdà ha de passar sempre per damunt de qualsevol altra interès. Per això és imperatiu que Futur sigui cosa del passat.
Mai m’hauria pensat rebre missatges subliminals tipus: “és que ens sabria greu que gent de l’ajuntament que ens apreciem, acabés prenent mal.”
En virtut del pacte de govern, el mes de juny Francesc Armengol hauria de ser el nou alcalde de Puigcerdà. Vostè ja ha anunciat que hi votarà en contra…
Segurament ho havia d’haver anunciat abans. Potser per la meva joventut o pel que sigui, mai m’hauria pensat rebre missatges subliminals tipus: “és que ens sabria greu que gent de l’ajuntament que ens apreciem, acabés prenent mal.” Aquesta és una frase que m’havien repetit diverses vegades. Això ha passat. I no he estat l’únic. No sé si això és xantatge o amenaces directament. En un primer moment em van afectar molt i vaig passar uns mesos complicats, de no dormir a les nits, de nervis i de tensió constant. És clar que un s’espanta. Al final, al llarg d’aquests mesos, he après moltes coses, n’he sortit reforçat i amb més ganes que mai de treballar per Puigcerdà.
El van pressionar perquè plegués?
Futur per Puigcerdà ha demanat la meva dimissió en diverses ocasions. En moltes d’elles per absurditats: si publicava una fotografia amb companys que formaven part dels anteriors governs de l’alcalde Piñeira -a qui no poden veure ni amb pintura-, això havia de ser motiu de cessament. No em podia creure que perdéssim el temps a les juntes de govern per parlar de quina foto havia penjat o deixat de penjar el regidor de Cultura o a quin acte anava o deixava d’anar l’anterior batlle. És surrealista. I patètic, si em permet. L’única vegada que he hagut d’alçar la veu a la sala de juntes va ser quan es repetien insults constants contra membres de l’anterior govern o militants del nostre partit. I això no ho tolero.
Què els molestava de la seva persona?
Hi havia una pressió constant perquè saltés del govern. Puc deduir, potser, que el que els molestava més era que no mirés cap a una altra banda quan els serveis tècnics de la casa explicaven que hi havia uns informes relacionats amb el senyor Armengol que s’havien de resoldre i que no podien quedar més temps al calaix, com percebo que alguns volien. Ara s’entenen les gravacions que membres de Futur feien de les converses meves amb el secretari de la corporació. Futur m’ha sotmès a pressions i xantatges per no mirar cap a una altra banda. A la Comissió d’Urbanisme, sempre hem seguit els criteris dels tècnics. Per què hauria d’haver estat diferent en aquesta ocasió? Al final he arribat a la conclusió que si hagués mirat cap a una altra banda, no només hauríem estat beneficiant un particular de manera discrecional, sinó que hauríem pogut incórrer el govern sencer en la comissió d’un delicte per omissió de funcions.
De la família convergent n’hem format part molta gent, també l’alcalde Gassió. Penso que ha arribat el moment de refer aquest espai. I ampliar-lo.
Vostè sempre ha estat una persona molt propera a l’Albert Piñeira…
Sí, l’alcalde Piñeira ha creat escola. És una persona amb qui mantinc una estreta relació i amistat i he intentat aprendre’n moltes coses. De vegades em diuen que en mimetitzo els moviments. De la família convergent n’hem format part molta gent, també l’alcalde Gassió. Penso que ha arribat el moment de refer aquest espai. I ampliar-lo. Reivindico i dono gràcies per haver format part d’una família de gent extraordinària amb molts dels quals he creat uns vincles que van molt més enllà de la política. Sempre estaré agraït per això: he arribat a estimar molt a alguna d’aquestes persones.
I a partir d’ara quin serà el seu paper?
A diferència de mesos enrere, entre pressions i mal ambient, em sento fort, serè i amb més ganes que mai de treballar pel poble on vaig néixer i créixer. La meva actitud continuarà essent la mateixa, seguir a peu de carrer i intentar palpar les inquietuds de la ciutadania. M’agrada molt l’àmbit de la cultura i m’he posat a disposició del regidor Pol Ravetllat per ajudar i col·laborar en el que calgui. Des de l’oposició, al final, també es fa feina i, a més, una bona oposició sempre és necessària.
