Hem superat l’equador del mandat i a Puigcerdà han passat moltes coses…
Sí, però ara hi ha un nou govern, l’equador queda una mica més enllà. En qualsevol cas, és veritat, han passat moltes coses en el que portem de mandat. No preveig que hagi d’haver-hi més canvis inesperats i penso que el govern municipal estarà consolidat fins a les pròximes eleccions municipals.
Quin balanç en fa d’aquests gairebé dos anys i mig?
Dels primers anys en què jo vaig formar part del govern - em van cessar al febrer - hi va haver falta de lideratge institucional, interessos partidistes i lluites caïnites. Sense una unitat política en el si del govern, és molt difícil generar un bon clima i traslladar-lo als treballadors de l’ajuntament i al conjunt de la ciutadania. I les executives nacionals dels partits no haurien de posar els nassos en l’àmbit municipal. Pel que fa al balanç sobre el nou govern, encara és aviat per fer-lo, però sí que ja he traslladat algunes preocupacions a l’alcalde.
Les executives nacionals dels partits no haurien de posar els nassos en l’àmbit municipal.
Entrarà a formar part del govern municipal de l’alcalde Serra?
No m’ho han ofert en ferm, però si m’ho ofereixen, no hi entraré. Tinc tota la predisposició a ajudar, i l’alcalde ho sap. Tot i que vaig votar a favor de la moció de censura, ho vaig fer per convicció i no vaig demanar res a canvi. No vull cadira ni sou. Vaig donar suport a la moció perquè la situació de desgovern era insostenible. El que quedava del govern estava del tot trencat.
Vaig donar suport a la moció perquè la situació de desgovern era insostenible. El que quedava del govern estava del tot trencat.
Es pot treballar pels veïns de Puigcerdà des de l’oposició?
Per descomptat. L’oposició és necessària i no deixa de ser un contrapoder. El seu paper és fonamental per fiscalitzar l’acció del govern, per aixecar el dit quan alguna cosa no s’està fent prou bé, per collar quan cal o per incentivar que es continuï fent una determinada actuació en la línia correcta. Des de l’oposició es pot fer una feina diferent, que potser no és executiva, però que permet ajudar directament a persones i entitats.
Quina serà la seva prioritat en el que resta de mandat?
La meva prioritat sempre ha estat la mateixa: treballar pels meus veïns. Ara bé, concretant una mica més, si hi ha alguna cosa que avui em preocupa de manera en particular és l’habitatge. Per a mi és el tronc que sustenta qualsevol política que hagi de venir després. Això pot semblar un tòpic perquè es diu molt, però si no som capaços de resoldre el tema de l’accés a l’habitatge, Puigcerdà i Cerdanya ho tindrà molt complicat i ho podem pagar molt car en un futur pròxim.
Si no som capaços de resoldre el tema de l’accés a l’habitatge, Puigcerdà i Cerdanya ho tindrà molt complicat i ho podem pagar molt car en un futur pròxim.
Pot concretar més?
Només unes dades. Als anys setanta, el 70% dels habitatges eren per a primeres residències i el 30% per a segones i terceres, que ja era un xifra molt alta. Avui dia, la situació s’ha capgirat i estem en un 70% de segones i terceres residències i en un 30% d’habitatge habitual. El mercat de segona residència és molt lucratiu per al sector privat i, alhora, inaccessible per a la majoria de les persones que són les que em preocupen a mi: joves, famílies monoparentals i assalariats en general que no poden accedir en aquest mercat. Fa molt temps que a Puigcerdà no es duen a terme promocions d’habitatge de protecció oficial.
I això canviarà a curt termini?
Després de diversos governs de la Generalitat, cap ha fet la feina. Per primera vegada, tenim un govern, el del president Illa, que ens porta els 50.000 pisos. I això ho dic jo que soc convergent, però noi, és la realitat. I gràcies a això, Puigcerdà pot desencallar els 134 habitatges de protecció oficial, que seran tots de lloguer. Això serà possible gràcies al govern de la Generalitat i no pas gràcies a l’ajuntament, perquè a Puigcerdà tampoc s’ha fet la feina al llarg d’aquests anys. Aquí estaré particularment atent a l’hora de redactar les bases. La prioritat ha de ser els veïns de Puigcerdà. Primer, els de casa.
Per primera vegada, tenim un govern, el del president Illa, que ens porta els 50.000 pisos. I això ho dic jo que soc convergent, però noi, és la realitat. I gràcies a això, Puigcerdà pot desencallar els 134 habitatges de protecció oficial, que seran tots de lloguer.
Sovint es defineix, políticament, com a convergent. Aquest espai ha quedat orfe?
Un lema que m’agradava molt de Convergència era “Una manera de fer, una manera de ser”. Vaig entrar a Convergència durant la seva etapa final, l’únic congrés al qual vaig assistir va ser el de la seva dissolució, però em vaig involucrar molt en el PDECat. Personalment, he estat esperant durant molt temps - em consta que també altres companys - una mena de recomposició de l’espai polític convergent, potser de manera una mica nostàlgica. Fa temps que he arribat a la conclusió, però, que Convergència no tornarà i, ara, amb l’aparició d’Aliança Catalana i la deriva de Junts, ens trobem en un paradigma totalment diferent. Junts ha xocat contra l’iceberg i molts encara no se n’han adonat. Convergència va ser una eina per a un temps determinat i, ara, en quinze anys, Catalunya ha canviat extraordinàriament.
En quin sentit?
En molts aspectes, però en el demogràfic per descomptat. La població catalana ha crescut molt, especialment a conseqüència del fenomen migratori. L’any 2000 es va tancar amb una població de 6.300.000 habitants; avui som 8 milions, dels quals pràcticament 1,5 milions són immigrants, és a dir, el 23% ha nascut fora de Catalunya o de l’Estat. Aquesta realitat complica enormement l’estat del benestar i la integració cultural i social. Ja comencen a sortir molts alcaldes de ciutats mitjanes que posen de manifest que els serveis de l’estat del benestar estan col·lapsant.
Junts ha xocat contra l’iceberg i molts encara no se n’han adonat. Convergència va ser una eina per a un temps determinat i, ara, en quinze anys, Catalunya ha canviat extraordinàriament.
Per quina raó va estripar el carnet de Junts?
Va ser per un conjunt de raons, però, òbviament, la meva expulsió del govern municipal m’ho va facilitar. Ens van intentar vendre durant molt temps que Junts era la nova Convergència i jo estava fart d’enganyar-me a mi mateix. El que no vaig tolerar, i per mi va ser definitiu, és que vinguessin de l’altra banda del Túnel del Cadí dirigents del partit a dir-nos què havíem de fer amb relació a la política de pactes. Des d’un despatx a Barcelona no em vindrà ningú a dir què hem de fer o deixar de fer a Puigcerdà. I si algú volia decidir res a Puigcerdà, que s’hagués presentat a les eleccions. Ens van voler fer passar “per l'adreçador”, jo no vaig cedir, i així vaig acabar, cessat i al carrer. Però tot és un aprenentatge. El nostre exsoci de govern té amics poderosos. I aquests fan la seva funció i pressionen. I aquí hi havia uns interessos creats que res tenen a veure amb Puigcerdà. Tot molt tèrbol. Però més val que ho deixem aquí perquè prefereixo no xerrar més del compte.
Ha dit en diverses ocasions que Albert Piñeira ha estat un referent polític per a vostè…
Sí. Vaig començar a caminar en política de la seva mà. I vaig anar fent el meu camí. Aviat vaig anar a Barcelona a treballar a la candidatura d’Àngels Chacón a la presidència de la Generalitat. Allà vaig aprendre molt el país sencer i vaig conèixer persones extraordinàries. Amistats personals i professionals que encara mantinc. En l'àmbit comarcal, un referent per a mi és l’Isidre Chía: només cal veure la seva gestió a Bolvir i al Consell Comarcal.
Des d’un despatx a Barcelona no em vindrà ningú a dir què hem de fer o deixar de fer a Puigcerdà.
A Piñeira l’han nomenat nou director de la casa de la Generalitat a Perpinyà, un càrrec de confiança del govern socialista. Com ho veu?
Ho veig normal. Crec que hi ha molta gent que prové de l’òrbita de Convergència o de Junts que veiem en el govern del president Illa o del conseller Dalmau força similituds amb allò que feia Convergència en diferents àmbits. Que gent que venim de Convergència ens sentim còmodes en el govern del president Illa, no m’estranya. Cada vegada en veurem més que treballin directament amb els socialistes o que hi col·laborin.
En l'àmbit comarcal, un referent per a mi és l’Isidre Chía: només cal veure la seva gestió a Bolvir i al Consell Comarcal.
Veurem Jordi Palomino encapçalant la llista municipal del PSC a Puigcerdà?
Si treballo en algun projecte per a les pròximes eleccions municipals, serà d’un marcat caràcter local i municipalista, amb estricta obediència a les necessitats de Puigcerdà, sense permetre que cap interès de partit s’interposi en els interessos de la nostra vila, com ha passat aquesta legislatura. Ara bé, essent pragmàtics, i així ho he parlat amb els meus col·laboradors, tenir aliats i companys de viatge d’àmbit nacional és imprescindible i no amago que ens sentiríem còmodes col·laborant amb el partit del president. Considero que és un partit amb qui es poden establir tota mena d’aliances, sempre que siguin pel bé de Puigcerdà. Per tant, no descarto encapçalar la llista del PSC a les eleccions municipals, respectant, per descomptat, la decisió dels seus òrgans interns.
