El director general de Polítiques de Muntanya, Carlos Guàrdia, ha clausurat aquest divendres a Puigcerdà, la XIII edició del Congrés Europeu de la Muntanya (European Mountain Convention, EMC). El congrés, que s'ha celebrat del 15 al 18 d'octubre a la capital de la Cerdanya, ha estat organitzat per Euromontana, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
En la seva intervenció de cloenda, Carlos Guàrdia va agrair la implicació de totes les persones que havien fet possible la celebració del Congrés a Puigcerdà. Prèviament, representants de les diferents taules rodones van fer una síntesi dels temes més destacats.
L'Estratègia Catalana per a la Muntanya
Carlos Guàrdia va explicar l'Estratègia Catalana per a la Muntanya, una metodologia que "compta amb dos instruments claus: la renovació de la llei d'alta muntanya i l'Estratègia Pirineu", va dir. El director General de Polítiques de Muntanya va contextualitzar Catalunya en el marc europeu i va explicar les característiques de la muntanya catalana, "una muntanya física, allunyada i poc poblada, però rica en recursos patrimonials i de serveis ecosistèmics", va apuntar.
Durant el seu parlament, Guàrdia va explicar la llei de muntanya de 1983 i les raons que van portar a la seva creació i, posteriorment, va parlar del procés de renovació d'aquest marc legal i què es vol aconseguir amb la nova llei. En aquest sentit, va avançar la proposta de reducció de l'àmbit a l'alta muntanya i va exposar l'Estratègia Pirineu i els seus vuit eixos d'actuació, detallant algunes de les accions. El director general de Polítiques de Muntanya va acabar la seva intervenció, assegurant que "ens cal una muntanya orgullosa i valorada."
El XIII congrés biennal d’Euromontana, l’associació europea multisectorial de les àrees de muntanya, ha comptat amb més de 250 inscrits en representació de diferents governs i de les principals associacions, organitzacions agràries i ramaderes, membres de la societat civil i d’ONG, així com instituts de recerca d’aquests territoris. Per aquesta cita cerdana, el programa del Congrés s'ha centrat a posar en comú solucions pràctiques i estratègies per incrementar la resiliència, sostenibilitat i prosperitat de les economies de muntanya.
Nou línies de treball
Euromontana, amb seu a Brussel·les (Bèlgica), és una associació formada per 70 organitzacions de 15 països europeus i té el seu origen en un seminari sobre agricultura a la muntanya que va organitzar el 1953 l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, per les sigles en anglès), tot i que es va constituir com a entitat independent el 1995.
Cada dos anys des del 1998, Euromontana organitza un congrés europeu com a espai de reflexió sobre el desenvolupament de les àrees muntanyoses, que acostuma a reunir experts, representants d’institucions, agents econòmics i investigadors. El darrer congrés va tenir lloc a Calàbria el 2022, on es va adoptar una declaració amb els principis que haurien de guiar el desenvolupament de les àrees de muntanya europees fins al 2050. La Declaració final del XIII congrés es presentarà a Brussel·les l'11 de desembre.
El congrés català ha tingut nou línies de reflexió i treball:
- Com incrementar el valor dels productes agrícoles de muntanya. Es debatrà des dels sistemes de màrketing directe, l’optimització dels canals de distribució, els segells de qualitat o de producció ecològica o el cultiu de nous productes.
- De la matèria primera al processat. Com tornar a atreure el sector secundari a les àrees de muntanya per transformar el que s’hi produeix.
- Digitalització de l’economia de muntanya
- Impuls de l’emprenedoria, les startups i els empresaris autònoms.
- Treballar amb la natura. Nous enfocaments del turisme a les zones de muntanya, els desafiaments del canvi climàtic i la transformació de les estacions de muntanya.
- Treballar per la natura. Quantificar i compensar els serveis ecosistèmics que presten les activitats agràries a les muntanyes per equilibrar la preservació dels ecosistemes amb la prosperitat de les persones que treballen en el sector primari.
- Què fa que les comunitats de muntanya funcionin. Més enllà de l’accés als serveis, aquesta línia de treball vol posar en valor les oportunitats per al desenvolupament personal i professional de viure a la muntanya, així com la qualitat de vida que ofereix aquest entorn.
- Superar les barreres per a l’atracció de residents. Com millorar l’accés a un habitatge assequible i mobilitzar pisos buits en àrees rurals.
- Més enllà de la perspectiva local Aprofitar els vincles rural-urbà per construir economies de muntanya resilients.
El programa ha inclòs visites de camp a diversos indrets del Pirineu, ponències, taules rodones i tallers a diversos equipaments de Puigcerdà, com el Casino Teatre Ceretà, la Biblioteca, l’Arxiu Comarcal o el Museu Cerdà.
