La Cerdanya

Das, el poble dels dos campanars

Durant els caps de setmana d'hivern i Nadal estem veient com recobren vida moltes de les vivendes que habitualment són tancades. El fet és que aquí a la comarca hi conviuen diverses realitats molt diferents. D'entrada, trobem la dels habitants que durant la major part de l'any hi fan vida i hi treballen, i també la dels "estiuejants" que venen per oci i plaer. Pot ser una contradicció parlar d'estiuejants al mig de l'hivern, i encara més quan moltes de les visites es fan relacionades amb el turisme blanc, però segur que tots m'heu entès. Una crònica de Nilla Miranda
Comú de Das
photo_camera El Comú de Das.

El terme estiueig ve de lluny, de l'últim quart del s.XIX, quan la nova burgesia formada per industrials i professionals lliberals van agafar el costum de passar l'estiu fora de la ciutat per allunyar-se del fum de les fàbriques i dels focus d'epidèmies. Al principi van escollir poblacions tranquil·les del camp i de la costa, properes a la ciutat, amb aire pur o banys termals, però aviat es van estendre al llarg del territori gràcies a la modernització dels transports lligada a la industrialització. A la Cerdanya aquest fenomen va tenir una importància cabdal.

Local foment de la cultura

Tradicionalment els habitants de Das es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia però amb l'arribada dels "estiuejants" es van acostumar a conviure amb la novetat. Així doncs, la família Pons Bertrand, s'hi va construir una quinta popularment anomenada la Torre. L'Eduard Pons, que probablement era fill de Das, va morir el 1880 quan les obres ja estaven finalitzant. La seva vídua, de només vint-i-set anys, n'Antònia Bertrand va seguir pujant amb tota la seva família, descendents d'un industrial de Molins de Rei.

Avui però deixarem de banda els Bertrand per parlar d'un altre estiuejant, molt conegut en aquella època per les seves implicacions en la Renaixença cultural del país, Rossend Arús i Arderiu, la mare del qual era filla de Das.

Arús va ser un important polític i periodista a més d'escriptor. Catalanista, lliurepensador, demòcrata i republicà, era un home bonhomiós, amic de la broma i filantrop, sempre preocupat pel progrés de la gent que l'envoltava. Les seves idees són plenament vigents avui dia: va lluitar per la llengua i la cultura catalanes, per una escola laica i de qualitat per a tots, tant nois com noies, tant per burgesos com per obrers. Predicava l'accés a la cultura per tothom com a forma de fer avançar un país.

Amb aquestes premisses com a objectiu i "a la memòria de la sua mare", va fer construir la Casa del Comú de Das "al objecte de millorar la ilustració y fomentar lo progrés del poble" tal com esmenten les plaques de la façana. Als seus baixos hi havia l'"estudi de noys", el "de noyas", les dependències del consistori (ajuntament, secretaria i arxiu) i la biblioteca; al primer pis, les cases dels mestres i el secretari.

El tercer cos de l'edifici, d'una sola planta, s'estén de cara al jardí a través d'una inmensa porta. En el seu interior, trobem un gran i elegantíssim local dedicat al foment de la cultura.

La direcció de l'obra va recaure en Eduard Fontserè i Mestre, fill d'una nissaga d'arquitectes i mestres d'obres, responsables, en bona part, dels canvis en la Barcelona del s.XIX.

L'edifici d'estil eclèctic, combinant l'estil clàssic i la influència centreeuropea, va ser cedit al municipi el 7 d'agost de 1891.

Tant Fontserè com Arús pertanyien a una lògia maçònica, per això s'hi poden trobar referències maçones sense gaire dificultat: la planta de tres cossos, el terra del vestíbul en escaquer, el campanar al bell mig o les sanefes. Es diu que Arús afirmava que la cultura tindria un campanar més alt que l'església, referint-se a l'església anterior a l'actual. Val a dir que ell va morir a finals de l'any de la cessió i no va arribar a veure la construcció de l'Església neogòtica de Sant Llorenç i el nou campanar de vint-i-cinc metres.

El Comú de Das actualment alberga l'ajuntament, la Col·lecció Museu de Das i el restaurant Cal Mossèn a més d'una sala de lectura i la gran sala per esdeveniments.

Das es troba al sud de la Baixa Cerdanya, als peus de la serra del Moixeró. Té un paisatge molt variat, des de l'alta muntanya (al vèrtex de la Tossa d'Alp, 2536 m) a les planures que voregen la vall del Segre (Mosoll i Sanavastre). Dins el seu municipi trobem les pistes d'esquí de Masella i l'aeròdrom de la Cerdanya.

Sabies que...

Das és conegut per les seves temperatures mínimes extremes, les més baixes de tota Catalunya durant la major part de l'any, arribant per sota de -20ºC. Aquests registres tant baixos més propis de l'alta muntanya són deguts sobretot a la inversió tèrmica extrema i la carència de vent al matí, situació habitual a l'hivern propiciada per l'anticicló de les Açores.

Per veure...

Porxo Comú de Das

La Col·lecció Museu de Das, de la vida ceretana d'abans, un interessant recull d'estris de les feines del camp, del bosc i de la casa.

Tot fent una passejada pels afores, en direcció al cementiri, trobem la torre romana de Das i la capella de Santa Bàrbara. És un passeig circular per a tots els públics que surt del costat de l'església de Sant Llorenç pel Raval de Santa Bàrbara. Al capdamunt hi ha una estació metereològica en una zona d'oci ben arranjada des de la qual hi ha unes vistes espectaculars de la solana ceretana.

Estudi de noies