El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, ha presentat aquest divendres a Puigcerdà els pressupostos de la Generalitat per al 2022, davant dels agents econòmics i socials i de representants polítics i de les entitats de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran.
(Foto: L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, va presentar l'acte a l'Hotel del Prado de Puigcerdà / puigcerdà.cat)
L’acte ha comptat amb les intervencions de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i del delegat territorial del Govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran, Ricard Pérez, a banda de la presència de Ramon Alturo, director dels Serveis Territorials d'Economia i Hisenda, Francesc Armengol, president de l’Empresariat Cerdanya i una àmplia representació del sector econòmic i empresarial de la nostra comarca i del Pirineu.
Jocs d'Hivern Pirineus-Barcelona 2030
El conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, ha expressat el seu desig que la candidatura de Jocs d'Hivern Pirineus-Barcelona 2030 pugui tirar endavant, atès, ha afegit, que es tracta d'un projecte "sostenible" que contribueix a l'equilibri territorial i a la dinamització econòmica i comercial del Pirineu. A més, ha afirmat que aquest "té el suport de la majoria del territori i que no vulnera cap llei urbanística ni d'espais naturals". "El Pirineu mereix la mateixa oportunitat que va tenir Barcelona el 1992", ha conclòs, tot citant la importància que té per mostrar el patrimoni al món. De tot plegat n'ha parlat a Puigcerdà, on ha presentat el projecte de pressupostos davant d'agents econòmics i socials.
Giró ha explicat que els comptes per a l'any 2022 preveuen invertir 44,1 milions d'euros a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran, una xifra que, ha dit, supera en un 3,7% la inversió prevista en el darrer pressupost i "suposa un augment del 83% respecte a la mitjana dels darrers cinc anys". A més, ha continuat, la inversió per habitant s'enfila fins als 611 euros i se situa per sobre del doble de la mitjana al país, raó per la qual el conseller ha afirmat: "Estem en la bona línia per recuperar les passes que en alguns moments de la història recent no es van fer amb la valentia i la velocitat que mereixia aquest territori, que suposa el 46% de la superfície de Catalunya".
Inversió a la vegueria pirinenca
El 82% de la inversió prevista a l'Alt Pirineu i a l'Aran es concentra en actuacions vinculades al transport (ferroviari, aeri i per carretera) i a les estacions d'esquí. Aquest percentatge arriba al 89% si es tenen en compte els imports destinats a la millora urbana, a la salut i a les actuacions ambientals. En el cas dels complexos de neu, es preveuen 12,9 milions a les estacions d'esquí de La Molina, Boí Taüll, Espot i Port Ainé. En carreteres s'invertiran 20,5 milions, en actuacions com ara el condicionament de la C-14 en el tram Organyà-Montan de Tost o la millora de la via ciclista a l'entorn de la C-13 entre el tram de Sort a Rialp.
En matèria de salut, s'invertiran 1,6 milions a l'Hospital del Pallars i al de la Cerdanya, mentre que en l'àmbit del transport aeri i ferroviari cal esmentar, respectivament, els 1,3 milions assignats a l'aeroport de la Seu d’Urgell i els 1,4 milions destinats a obres de la línia Lleida-La Pobla de Segur en el seu tram per la vegueria.
Les inversions a les comarques de la vegueria es distribueixen de la següent manera:
- Alt Urgell: la comarca rebrà inversiones por valor de 16,9 millones de euros, entre les quals destaquen el condicionament de la C-14 entre Organyà i Montant de Tost (7,9 M €), la conservació de carreteres (2, 2 M €), les obres de condicionament a l'Horta de la Valira (1,5 M €), les inversions a l'Aeroport de la Seu d'Urgell (1,3 M €), les obres d'adequació per instal·lar 7 mòduls per als Bombers a l'Aeroport de la Seu d'Urgell (0,48 M €) i el despliegue de la fibra òptica entre les poblacions de Solsona i la Seu d'Urgell (0,88 M €)
- Alta Ribagorça : la inversió ascendeix a 4,6 millones, que inclouen diverses actuacions a l'estació d'esquí de Boí-Taüll (3 M €), la conservació de carreteres (1,3 M €) i la rehabilitació integral del Palau Abacial (Pont de Suert) com a seu de l'Arxiu comarcal (0,22 M €)
- Cerdanya : la inversió a la comarca se situa en 9,4 millones de euros, i es destinarà a actuacions diverses a l'estació d'esquí de La Molina (7,5 M €), a l'Hospital Transfronterer de la Cerdanya (0,5 M €), a la conservació de carreteres (0,5 M €) ia la restauració hidrològica del Barranc de Bellver i Martinet (0,25 M €), entre d'altres
- Pallars Jussà : es preveuen 4,6 millones de euros de inversión global, que inclouen obres a la línea ferroviaria Lleida - La Pobla (1,4 M €), la conservació de carreteres (1,3 M €), la reforma de l'Hospital del Pallars (0,78 M €) i I'impuls de la ruta cicloturística Lleida - La Pobla de Segur (0,4 M €)
- Pallars Sobirà : les inversions a la comarca ascendeixen a 7,3 M €, i comprenen actuacions a les estacions d'Espot i Port Ainé (2,4 M €), la millora de la via ciclista a l'entorn de la C- 13 en el tram Sort- Rialp (2,1 M €), la conservació de carreteres (1,3 M €), l'adequació del conjunt de Casa Bringué de Ginestarre en Alberg de Joventut (0,63 M €), l 'arranjament dels accessos a les llacunes i l'estabilització del talús al barranc Coma Sarrera de Soriguera (0,51 M €) i les obres de la 2a fase de l'adequació de l'edifici anexo al Castell de Sort com a biblioteca ( 0,23 M €)
En el cas de l'Aran , que disposa d'un model de finançament propi, es preveu una inversió per a la conservació de carreteres per valor d'1,3 milions, que s'afegeix als 28,6 milions assignats a través del modelo de financiación. Aquest finançament supera en un 7,4% l'assignació del darrer pressupost, un increment corresponent al de la despesa no financera i no finalista dels departaments de la Generalitat, tal i com ho estableix la normativa del model. En la dotació del 2022 s'han incorporat el traspàs en matèria de gestió de grans carnívors i fauna salvatge protegida (0,17 M €) i determina importaciones en matèria de salut que es consoliden per als anys següents (0,73 M €) , així com 0,58 M € per a polítiques pròpies i un import adicional de 40.000 euros per al foment de l'aranès.
