PATRIMONI

Excaven un nou jaciment ibèric al Serrat del Castellar, a Fontanals de Cerdanya

L'antic poblat va quedar abandonat en època romana i és singular perquè que no es va tornar a ocupar a l'edat mitjana
Pla general d'un grup d'arqueòlegs excavant el jaciment del Serrat del Castellar, a Fontanals de Cerdanya, on es veu part de la vall que hi queda a sota del turó. Imatge del 29 d'agost de 2019 (Horitzontal).
photo_camera Pla general d'un grup d'arqueòlegs excavant el jaciment del Serrat del Castellar, a Fontanals de Cerdanya/Albert Lijarcio

Un equip d'arqueòlegs ha començat a excavar aquest estiu un nou jaciment ibèric localitzat fa un parell d'anys dins del terme municipal de Fontanals de Cerdanya, concretament a la zona del Serrat de Castellar. A diferència d'altres assentaments on s'hi duen intervencions d'aquest tipus, aquest antic poblat és, fins al moment, l'únic de la comarca que no es va tornar a ocupar en època medieval, el que implica que es podrà comprovar com era just abans del seu abandonament, cap al segle I aC. Des de l'ajuntament de la localitat cerdana tenen previst condicionar-hi un accés i una àrea d'aparcament, a més de convertir l'espai en un punt de pas i de parada per aquelles les persones que recorrin la xarxa de senders que es vol impulsar des del consistori.

L'arqueòleg i membre del projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre el món ceretà en època ibèrica, Jordi Morera, creu que l'origen de l'assentament es situa entre els segles V i IV aC i que, posteriorment, també hi van viure els romans, els quals van abordar-hi algunes reformes de caire urbanístic. A més, destaca que el fet que l'antic poblat no es tornés a ocupar permetrà veure com s'estructuraven les seves cases i carrers i, a més, poder disposar d'una "fotografia" del moment en què va ser abandonat.

Pla general d'un arqueòleg excavant el jaciment del Serrat del Castellar, a Fontanals de Cerdanya, on es veuen diverses persones del mateix equip al seu darrere. Imatge del 29 d'agost de 2019 (Horitzontal).

Les excavacions es concentren a la part superior del Serrat del Castellar i tot i que no es pot conèixer encara quina seria l'extensió de l'assentament, Morera explica que, si es tenen en compte altres models d'ocupació, aquesta podria ser de tot el turó. Un altra de les singularitats del jaciment és que encara que es situa en una zona elevada, suposadament per poder divisar millor la vall des d'aquest punt, hi ha un mur que l'envolta i que ha evitat que el terreny s'hagi erosionat amb el pas del temps, el que ha afavorit la conservació de les restes.

A la intervenció també hi participen diversos estudiants universitaris d'història i arqueologia, en el marc de la recerca que lidera la UAB. El nou jaciment s'afegeix a d'altres de la comarca que també s'estan estudiant i que són d'èpoques similars, com ara el del Castellot de Bolvir, el de Baltarga, a Bellver de Cerdanya, o els situats a Llívia i Llo. En aquests casos, però, sí que s'ha donat una ocupació posterior del terreny, a diferència del que s'ha localitzat a Fontanals de Cerdanya.

L'alcalde de la localitat cerdana, Ramon Chia, assegura que el consistori dona suport a les excavacions i que hi col·laboraran amb la intervenció arqueològica, ja que consideren que aquest recurs té un potencial que es pot promocionar des del punt de vista patrimonial i turístic. A més, té previst adequar un accés i una zona d'aparcament al costat del jaciment, així com també convertir-lo en un lloc de pas del projecte de senders que es vol impulsar i que compta amb fons Feder.