Durant els treballs de recerca, inventari i difusió dels gravats rupestres d’Andorra, que es desenvolupen en el marc de la col·laboració entre els ministeris encarregats de l’educació i de la cultura, s’ha localitzat un conjunt de gran rellevància, anomenat Roca Encantada, al terme de l’Aldosa de Canillo.
Aquesta troballa ha estat possible gràcies al treball de recerca històrica i la memòria oral. Tot va començar quan el tècnic de l’Arxiu Nacional d'Andorra, Climent Miró, va localitzar un document del segle XIX on es fa referència a la Roca Encantada i la situa fent de fita termenal d’uns terrenys particulars d’una casa pairal amb el terreny comunal de l’Aldosa de Canillo.
Posteriorment, l’especialista en gravats, Jordi Casamajor, en el marc dels treballs de recerca i inventari del Departament de Patrimoni Cultural, es va posar en contacte amb diversos testimonis de l’Aldosa que li expliquen una llegenda que fins ara no havia estat documentada, ‘la llegenda de la Roca Encantada’, i que recorden el roc on està situada.
Finalment, Casamajor ha localitzat la Roca Encantada, on ha trobat un gravat rupestre, una creu de terme antiga. La roca i el gravat ja han estat documentats i formen part de l’inventari de gravats rupestres de Patrimoni Cultural.
La llegenda de la Roca Encantada
Un pastor pasturava el ramat al solà de l’Aldosa quan es va topar amb una gran roca de la qual sortia una veta o cinta de roba. Ell la va començar a estirar i estirar i la veta semblava interminable. Finalment, quan la veta es va acabar, va sentir una veu que sortia de la roca que li va dir: “Jo soc la Roca Encantada. Ara m’has desencantat. Qui em tornarà a encantar?”.
