L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal d'Andorra, Joan-Enric Vives, ha ofert aquest migdia al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell la tradicional recepció de Nadal a les autoritats i al Poble d’Andorra, a la qual han assistit els màxims representants de les més altes institucions del Principat i de tots els estaments de la societat andorrana.

Entre els assistents a la recepció hi eren el Síndic General i la Subsíndica General, Carles Ensenyat i Sandra Codina; el Cap del Govern d’Andorra, Xavier Espot, acompanyat per diversos Ministres del seu gabinet; el President del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell; el President del Tribunal Constitucional d’Andorra, Jean-Yves Caullet; l'Ambaixadors d'Espanya davant el Principat d'Andorra, Carlos Pérez-Desoy; la Primera Consellera de l'Ambaixada de França a Andorra, Amélie Mas; el Representant Personal del Copríncep Episcopal, Eduard Ibáñez; i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra, Robert Mauri.

També hi han assistit els Presidents dels Grups Parlamentaris i un bon nombre de Consellers Generals així com els Cònsols de les set Parròquies del Principat amb una àmplia representació dels Consellers comunals; l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; Els Vicaris Generals, Mn. Josep Maria Mauri i Mn. Ignasi Navarri; El Vicari Episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira; el Secretari General i Canceller del Bisbat, Mn. David Codina, entre d’altres membres de la Cúria diocesana; i nombroses personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes. En representació de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell hi ha assistit l’Alcalde, Joan Barrera.

Després del parlament del Copríncep Episcopal, el text íntegre del qual adjuntem a continuació, el Cor dels Petits Cantors d'Andorra, dirigit per Jordi Sabata i amb l'acompanyament al piano de Nicolas Licciardi, ha interpretat les nadales “El desembre congelat” i “El dimoni escuat”, per cloure tot seguit l’acte amb la interpretació de l’Himne Nacional d’Andorra.

Discurs íntegre del Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal

[Salutacions]

És per a mi un gran goig, un any més, gaudir d’aquesta tradicional i entranyable trobada de Nadal amb els representants de la societat andorrana.

El cristians vivim el Nadal com la memòria i celebració de l’esdeveniment més essencial de la història de la humanitat: que Déu, per obra de l’Esperit Creador, va enviar el seu Fill que va assumir humilment la condició humana i ens va estimar fins a l’extrem, manifestant així la seva essència que és amor. Aquest fet ha canviat la història de la humanitat per sempre.

Aquestes festes són una oportunitat per anar a l’essencial de la nostra existència: la consciència que la vida no ens pertany, que no ens l’hem donat a nosaltres mateixos, sinó que, si estem atents, se’ns manifesta cada dia com un gran do i un misteri que hem rebut. Com un do que rebem de franc i que de franc estem cridats a compartir-la humilment i fraternalment.

Nadal és l’ocasió per renovar i enfortir els vincles que ens uneixen, a les nostres famílies, a les diferents institucions, al nostre país, a la comunitat internacional. És una feliç ocasió de trobar-nos amb alegria, de renovar la cultura de la fraternitat i el repte de ser guardians els uns dels altres. Així podem agrair, i fer gestos concrets d’amor envers els qui pateixen. Són dies que ens porten l’esperança que la convivència, l’amistat social i la pau són possibles.

No ens manquen motius de preocupació: les guerres terribles, especialment a Terra Santa, la violència, els conflictes, la pobresa de tantes persones, o l’amenaça del canvi climàtic. També preocupacions sobre el nostre país, on els canvis socials, econòmics i polítics ens poden fer sentir inquiets davant del futur. També perquè veiem com moltes persones pateixen dificultats per assumir l’increment del cost de la vida, o que no sempre són ben tractats laboralment o que no poden accedir a un habitatge.

És cert que hi ha motius també per a l’esperança, ja que a Andorra tenim les condicions per fer front a aquests grans desafiaments, en la mesura de les nostres possibilitats.

Els valors ètics de la nostra tradició cristiana, conreats i renovats cada dia (com ens recomana el Manual Digest), ens empenyen a mantenir amb força els vincles socials i a evitar que ningú no quedi enrere. Hem d’avançar junts i units. Virtus, Unita, Fortior.

El nostre savi sistema polític constitucional, que acaba de complir trenta anys, ben arrelat en la tradició històrica i configurat d’acord amb els principis democràtics, preserva la nostra independència nacional. Protegeix els drets dels ciutadans, assegura l’estabilitat i el relleu normal dels governants (com han demostrat els comicis d’aquest darrer any: les eleccions generals i les parroquials), permet la millora institucional constant i canalitza els conflictes i les demandes ciutadanes de manera dialogada i participada.

El nostre nivell de vida, guanyat gràcies als esforços de les generacions que ens han precedit i les actuals, ens permet gaudir de serveis públics i infraestructures de qualitat, ens empeny a tenir una bona cura dels nostres padrins, dels malalts,  els discapacitats, així com a redistribuir equitativament la riquesa, i ens demana incrementar amb generositat la nostra aportació a la cooperació internacional.

El nostre entorn natural, d’una bellesa esplèndida, però també fràgil, ens ajuda a comprendre la necessitat que adaptem progressivament el nostre estil de vida per promoure una ecologia integral.

Celebro la conclusió de les negociacions de l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea

Tot això fa el nostre país atractiu a milions de persones que ens visiten cada any, i que és una font d’oportunitats que cal que administrem amb saviesa.

En aquest context de possibilitats i reptes, celebro la conclusió de les negociacions de l'Acord d'Associació entre Andorra i la Unió Europea. Aquestes negociacions s'han pogut cloure amb èxit i aprofitant un moment polític que podríem qualificar d'únic i irrepetible, i permetran tenir més a prop l'objectiu de fer d'Andorra un país més resilient i més sostenible.

Expresso el desig, i ho demano al Govern i al conjunt de les forces polítiques que avui esteu aquí representades, que sapigueu apropar a la ciutadania d'Andorra la importància del moment que vivim i la transcendència de la decisió que caldrà prendre per triar el camí a seguir. No és el mateix manifestar, en un context internacional dinàmic i incert, que Andorra decideix ser un Estat associat a la Unió Europea que, per contra, decidir romandre un país tercer.

Vull manifestar el meu sincer agraïment a les persones que han estat implicades en aquesta llarga negociació, que ha requerit de 8 anys i 9 mesos d'intercanvis amb les institucions europees, per tota la feina, la dedicació i la defensa dels interessos d'Andorra que han dut a terme. Ho puc testimoniar des de la institució que represento, en haver-hi estat associats els Coprínceps des de l'inici.

Hi ha altres reptes que han de merèixer l’atenció prioritària de les nostres institucions i de tots els andorrans. Entre ells, deixeu-me’n assenyalar dos: l’educació i l’habitatge

Hi ha altres reptes que han de merèixer l’atenció prioritària de les nostres institucions i de tots els andorrans. Entre ells, deixeu-me’n assenyalar dos: l’educació i l’habitatge.

Tots reconeixem la importància de l’educació. A més de la funció essencial i insubstituïble dels pares i mares, primers responsables de l’educació dels fills, cal tenir cura sempre de les institucions educatives. Andorra compta amb un sistema peculiar, que ofereix àmplies possibilitats d’elecció a les famílies, entre l’escola andorrana, la confessional, l’espanyola i la francesa.

Cal que sapiguem orientar la seva difícil tasca, a fi d’ajudar els infants i els  joves a créixer com a persones i com a ciutadans, a estimar la vida, a treballar pel bé comú en el coneixement i l’estima del seu país, a educar-los en la veritat i la llibertat. Les innovacions tecnològiques accelerades de l’era digital han de ser viscudes com a oportunitat, però sense menystenir-ne els importants riscos que comporten. Com diu el Papa Francesc, això ens obliga a promoure en els joves el pensament crític, la capacitat de discerniment en l’ús de dades i continguts, i en els aspectes socials i ètics de l’ús de la tecnologia avançada.

D’altra banda, l’habitatge. El gran desafiament de garantir a tots els ciutadans i residents aquest dret, s’ha de mantenir com a veritable prioritat de totes les institucions públiques, com també de tots els actors socials. El nostre país, si vol ser fidel a la seva cultura d’acollida i cohesió social, no es pot permetre desatendre la població per aquest motiu. Vull recordar la importància de respectar un principi ètic, que sempre ha subratllat la doctrina social de l’Església: la funció social de la propietat i la destinació universal de tots els béns com a realitats anteriors a la propietat privada, a fi de garantir que tothom visqui amb dignitat.

Tots reconeixem la importància de l’educació. Andorra compta amb un sistema peculiar, que ofereix àmplies possibilitats d’elecció a les famílies, entre l’escola andorrana, la confessional, l’espanyola i la francesa.

Aprofito també avui per felicitar els Cònsols i els Consellers i Conselleres comunals elegits en les eleccions parroquials d’abans ahir. Els encoratjo tots a iniciar una nova etapa a l’alçada de la importància institucional dels nostres Comuns, peça clau de la governabilitat del país. A ells, i també al Consell General i al Govern sorgits de les eleccions d’ara fa uns mesos, els demano tenir sempre present, com ja ho feu, que la política és la noble tasca de servir el bé comú, de posar les bases per a un futur just i digne per a tothom, a tenir cura de la relació i la cooperació entre totes les persones, grups i sensibilitats, així com una preocupació preferent pels més vulnerables i necessitats.

Acabo convidant-vos a l’esperança. Com diu el Papa Francesc, l’esperança és el motor que ens posa en camí, que ens dona ales per a avançar fins i tot quan els obstacles semblen insuperables. No és voluntarisme, sinó aquella actitud que obre portes a la pau, a superar desconfiances, al compromís pacient i constant per la justícia. Nadal és una gran alenada d’esperança, perquè ens fa conscients de la nostra interdependència i condició fraterna, derivada del nostre origen i destí comuns com a éssers humans.

Benvolguts, amb aquest esperit, us desitjo a tots, ja des d’ara, que tingueu  juntament amb les vostres famílies unes entranyables i joioses festes de Nadal, que renovin la nostra vida, i que en l’any que començarem, el nostre país avanci cap a la solidaritat, la justícia i la pau.

Bon Nadal i Visca Andorra!