Andorra considera que la cooperació transfronterera és una "aposta pel progrés" i que pot contribuir a "fer una veritable política per l'espai pirinenc". Així ho ha dit aquest dimecres la ministra andorrana d'Afers Exteriors, Imma Tor, que ha afirmat que el Principat vol avançar en la línia d'aconseguir que "les fronteres deixin de ser barreres" i creu que l'acord d'associació d'Andorra amb la UE serà "una eina eficaç per impulsar l'estratègia pirinenca". Mentrestant, l'ambaixador de l'estat espanyol a Andorra, Carlos Pérez-Desoy, ha afirmat que hi ha "camí per córrer" i que, tot plegat, pot "ajudar a bastir un cert model" que també pugui ser útil per altres territoris. També ha valorat l'esforç que s'està fent per avançar en aquesta línia.
Pérez-Desoy ha assegurat que calen institucions que representin els diversos actors de la banda oriental del Pirineu, per tal de presentar-se a Europa amb una única veu. Finalment, ha valorat la cooperació transfronterera que hi ha a la UE, a difererència del que, a grans trets, passa arreu del món.
En el marc de les primeres jornades de cooperació transfronterera, que es duen a terme fins aquest dijous a Andorra la Vella, s'ha posat de manifest que hi ha 3,4 milions d'habitants en l'espai que ocupen les demarcacions de Lleida i Girona, a més del Principat andorrà i els departaments dels Pirineus Orientals, l'Arieja i l'Alta Garona. Pel que fa als llocs de treball, n'hi ha 1,5 milions en aquesta àrea.
Noelia Souque, ambaixadora per a la cooperació transfronterera del govern d'Andorra, ha dit que les dades demostren que aquest és un espai "dinàmic" que ha experimentat un creixement de població i de creació de llocs de treball. També ha ressaltat que el Principat ocupa un paper important com a "motor" d'aquest espai econòmic.
D'entre les principals barreres que es presenten davant la creació d'un espai de caire transfronterer al Pirineu, n'hi ha a nivell fiscal i legislatiu, tal com ha comentat Josep Maria Mas, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra. Mentrestant, el seu homòleg a la Cambra de Lleida, Jaume Saltó, ha detallat que un dels principals problemes és la "desconeixença del marc regulatori" i ha defensat la necessitat de crear una zona on atraure talent.
Saltó també ha dit que cal "una agenda compartida" entre totes les institucions com la que s'ha fet a Ponent des de fa sis anys, en la qual es programa una reunió mensual i que ha servit per arribar a Brussel·les com una veu única del territori i actuar com a "looby". A la jornada també s'ha parlat del potencial que poden oferir les zones econòmiques especials que es volen tirar a endavant a Organyà (Alt Urgell) i Mérens-les-Vals (Arieja), com àrees on es poden afavorir la implementació d'empreses.
Sobre aquesta qüestió, Tor ha explicat, en una atenció als mitjans posterior a la jornada, que hi ha empreses del Principat que estan interessades en aquestes zones, com la que s'està desenvolupant a Organyà (Alt Urgell). En aquest sentit, creu que "podrien ser un recurs per a la diversificació econòmica d'Andorra". Tot i això, ha detallat que queden molts aspectes per definir i que és un tema que cal aprofundir.
