L'excrement d'un llop localitzada a Vilaller (Alta Ribagorça) l'any 2023 ha permès documentar els moviments de dispersió d'aquest animal més llargs fets mai a tot el món; un total de 1.240 quilòmetres. L'exemplar, un Canis Iupus, va néixer a l'entorn de Nordhorn (Alemanya) al 2020, va passar per França l'any 2022 i es va localitzar a Vilaller el febrer del 2023. La col·laboració entre Alemanya, França i Catalunya en el seguiment del llop sobre el terreny i la comparativa de mostres en laboratoris genètics han permès conèixer el seu recorregut. La femta va ser trobada pel Grup Especial Caní (GEK9) d'Agents Rurals. Des de febrer de 2023 no s'ha tornat a localitzar cap evidència de la presència d'aquest llop a l'Alta Ribagorça.
Gabriel Lampreave, coordinador del seguiment del llop i l'os dels Agents Rurals, ha explicat que el viatge d'aquest llop és especialment impressionant si es té en compte que l'animal no va viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges antròpics o antropitzats d'Europa occidental. Tot i que encara es desconeix el destí actual de l'animal, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar-lo, tant a ell com a la seva descendència.
Lampreave ha dit que aquest és el primer cop que es detecta a Catalunya un llop que no és alpí.
Desplaçaments de llarg recorregut de llops
L'espècie és coneguda per la seva plasticitat de comportament i la seva capacitat de dispersió a llarga distància, que pot estendre's per centenars de quilòmetres. El llop GW1909m és un exemple de la plasticitat de comportament i la capacitat física d'aquest gran cànid salvatge.
Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s'havien registrat implicaven 1.092 km entre Noruega i Finlàndia (2007), 880 km entre Alemanya i Bielorússia el 2009 i 829 km entre Suïssa i Eslovàquia el 2022-2023.
Localització de la femta
La troballa sorgeix arran de la localització fa un any d'una femta trobada pel Grup Especial Caní (GEK9) d'Agents Rurals en el marc del seguiment del llop que duu a terme el Cos operatiu i que coordina l'agent Gabriel Lampreave, conjuntament amb el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
En concret els excrements de llop es van detectar el 13 de febrer de 2023 a l'Alta Ribagorça gràcies a la utilització de gossos especialment ensinistrats del Grup Especial Caní (GEK9) per identificar femtes de grans carnívors. Des de febrer de 2023 no s'ha tornat a localitzar cap evidència de la presència d'aquest individu a l'Alta Ribagorça.
En aquesta zona hi ha un mascle identificat des del 2021, però les fotografies automàtiques durant l'hivern 2022-2023 van aportar elements que feien sospitar la presència d'un possible segon exemplar. Per això, es va incrementar l'esforç de prospecció, que va permetre la recollida d'una mostra al vessant sud del Pirineu, al municipi de Vilaller. L'anàlisi genètica realitzada pel laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va indicar un llinatge "w1" referit a la població de llops d'Europa central i oriental, que va ser el primer cas de detecció d'aquest tipus a l'Estat espanyol.
En el marc d'una llarga col·laboració entre França i Catalunya en matèria de seguiment del llop, es va enviar una mostra per a l'anàlisi al laboratori francès Antagene, que va confirmar la coincidència amb un individu ja localitzat anteriorment a la regió de Borgonya, a l'est de França. En concret, es tractava de l'individu anomenat pels científics GW1909m, que també havia estat anteriorment localitzat a Alemanya.
La capacitat de dispersió del llop
Els llops (canis lupus) s'estan estenent per Europa gràcies a una estricta protecció legal des de finals dels anys 70. La recolonització de noves àrees s'ha produït des d'Itàlia fins als Alps i també des del centre d'Europa fins a les planes d'Alemanya o l'oest de Polònia.
Les poblacions de llops ibèrics, italians i centrals encara es troben d'alguna manera aïllades a part d'alguns casos de dispersió documentats. Els esdeveniments de reproducció entre aquests tres llinatges genètics de llops mai s'han registrat fins ara, i els científics estarien d'acord que aquests esdeveniments de dispersió a llarga distància són importants per connectar poblacions de llops llunyanes i prevenir l'aïllament genètic i la consanguinitat.
El recorregut per França i Alemanya
El mateix llop detectat a Catalunya ja va ser localitzat el 17 de juny de 2022, quan un conductor va veure un cànid que corria per una carretera a la comuna de Fleurey-Les-Faverney (Haute Saone, França). El va identificar com un cànid semblant al llop, va aconseguir fer una foto i va avisar les autoritats locals. Gràcies a aquest avís, un oficial de l'Agència Francesa de Biodiversitat (OFB), membre de la xarxa de seguiment de l'espècie a França, va aconseguir recollir uns pèls en un tancat de filferro espinós al lloc on el testimoni va indicar que havia passat el llop. Aquests pèls es van sotmetre a anàlisi genètica. El laboratori de referència Antagene, encarregat de dur a terme anàlisis genètiques de llops a França, va trobar l'haplotip d'ADN anomenat "w1", que és força inusual per als llops a França.
Com que aquest individu portava un tret genètic que es produeix amb freqüència a Alemanya i zones adjacents al centre i al nord-est d'Europa, es va enviar una mostra per a una anàlisi creuada al laboratori alemany de referència. La validació creuada va revelar que aquesta mostra coincidia perfectament amb un mascle anomenat GW1909m pels científics, ja conegut a la base de dades genètica alemanya.
Gràcies a mostres fecals analitzades allà l'agost de 2020 pel Senkerberg Research Institute, se sap que GW1909m neix en un grup situat a prop de Nordhorn (Baixa Saxònia), a pocs quilòmetres de la frontera amb els Països Baixos. L'anàlisi va permetre assignar aquest individu al seu grup de naixement, on es va tornar a detectar el maig de 2021. L'evidència genètica demostra que GW1909m devia haver nascut a la primavera del 2020, ja que el seu grup parental no es va reproduir abans d'aquest any.
El seguiment del llop a Catalunya
Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a inicis del segle XX. A partir de l'any 2003, es van començar a fer-ne les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després a Catalunya no hi ha una població reproductora establerta de llops, tot i que hi ha presència d'individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops present a França; per tant, tots ells d'origen italoalpí.
Actualment, hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya, tots mascles; els darrers 5 anys no s'hi ha detectat cap femella i, en conseqüència, cap evidència de reproducció, ha dit Gabriel Lampreave.
La gestió del llop en el territori català, l'executa la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mentre que el Cos d'Agents Rurals, del Departament d'Interior, duu a terme i coordina les accions de seguiment sobre el terreny.
Prevenció de danys
Nico Espinós, tècnic de flora i fauna de la Generalitat, ha explicat que el llop no s'ha reintroduït a diferència de l'os i que han arribat de d'altres països. Espinós ha dit que igualment s'apliquen mesures de prevenció de danys i a tall d'exemple ha explicat que per exemple a Vilaller, on s'ha detectat presència de llop, els tancats pels animals és fan més alts per evitar que el llop pugui saltar a dins del ramat. Les mesures de prevenció de l'os i el llop són les mateixes, però l'alçada de les tanques són més altes en cas del llop, ha detallat.
Espinós ha detallat que depèn de la zona s'apliquen unes mesures o altres; tancats més alts (Vilaller), ajuts econòmics per fer autoprotecció i tancar els animals a la nit (Port del Compte), tancats de protecció a les granges (Figueres) o cessió de collars GPS per tenir controlats els animals i poder-los tancar a la granja.
