Aquest dimarts ha tingut lloc a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell una sessió pública oberta a tots els urgellencs i urgellenques per presentar el projecte de dinamització del comerç local de la nostra ciutat. Aquest estudi ha analitzat l’estat actual comercial de la Seu d’Urgell i ha establert una sèrie de línies de treball per a la millora estratègica del comerç local, tant en termes de qualitat, així com de quantitat i competitivitat.
“Aquest estudi de dinamització del comerç de la Seu, molt exhaustiu i amb moltes dades, era necessari per a poder tenir alguns indicadors per realitzar accions a posteriori, i han sorgit accions tant per part de l'administració com per part dels comerciants i de la població”, ha explicat la regidora de Comerç de l’Ajuntament urgellenc, Núria Tomàs.
Respecte a la diagnosi del comerç a la Seu, la regidora de Comerç ha manifestat que “és evident que tenim el factor Andorra amb una oferta comercial molt més àmplia que a la nostra ciutat i a nivell de preus no hi podem competir, però podem competir amb d’altres àmbits. La gent de la Seu ha de creure amb els productes que tenen els comerços de la ciutat i el comerç ha d’estar obert els dissabtes a la tarda. A més, en aquest estudi s’ha demostrat que els compradors valoren molt el tracte personal”, ha afegit la regidora de Comerç.
Conclusions i estratègies
Les conclusions del projecte posen de relleu algunes de les realitats de la Seu d’Urgell, com: la importància del producte de proximitat i alimentari de qualitat, la capitalitat del formatge, el patrimoni històric i cultural o el parc del Segre.
Al respecte, Rosa Badia, responsable de l‘empresa The Whatsons, encarregada de fer aquest estudi de dinamització del comerç ha explicat que “hem fet una radiografia de l'estat actual del comerç, quin teixit comercial tenim, hem treballat també amb el cens dels locals tancats, amb les tipologies comercials que hi ha, amb necessitats que té el resident i el visitant, amb valoracions que fan on destaquen el tracte i la professionalitat dels comerciants, també posen de relleu que el dissabte a la tarda és el dia que hi ha més comerç tancat”.
Rosa Badia ha remarcat que en aquest estudi “també hem vist dinàmiques de compra dels divendres, els dissabtes i algun dimarts, què compren on destaca el producte alimentari de km0, i amb tot això hem establert unes realitats que té la Seu que són que la ciutat és patrimoni històric i cultural, que la Seu és esport, que la Seu és porta d’Andorra, que no és competència sinó que Andorra és un mercat de 80 mil persones potencial per la Seu i que li hem d’oferir productes, que l’hem de captar. Hem vist que la Seu és capital del formatge, i a partir d’aquí hem establert una desena de línies d’actuació”.
(Foto: La regidora de Comerç de l’Ajuntament urgellenc, Núria Tomàs amb Rosa Badia, responsable de l‘empresa The Whatsons / la seu.cat)
Així doncs, l’informe preveu una desena de línies estratègiques de treball, cadascuna amb diverses accions i actuacions, que tenen per finalitat no només treballar en benefici del comerç local, sinó fer-ho de manera transversal amb d’altres sectors locals, buscant un equilibri social i sense perdre de vista que la Seu ha de ser una ciutat de i per a les persones.
Algunes d’aquestes línies estratègiques fan referència a factors globals, com pot ser la digitalització; però d’altres passen per repensar aspectes quotidians locals, com els horaris comercials o la gestió de la mobilitat.
El pla de dinamització del comerç local de la Seu d’Urgell esdevé, doncs, un document de treball base que, a partir de l’anàlisi de la realitat socioeconòmica i comercial municipal, ha de permetre desenvolupar accions de millora, així com encarar importants reptes de transformació social i urbana.
El treball de camp es va desenvolupar durant el primer semestre de l’any i va comptar amb la participació de més de 1.500 persones (residents a la Seu i visitants), així com més de 250 comerços i negocis locals i un grup de treball format per una dotzena de persones de la Seu d’Urgell relacionades amb el comerç, el turisme i la promoció econòmica local.
