La lenta revolució del ciutadà Piñeira

A l'Albert Piñeira li passa com al seu company, Albert Batalla, tot just havien fet la comunió i ja intuïen que serien alcaldes de la seva ciutat. Mentre els seus amics pescaven o donaven xuts a la pilota ells aprofitaven per fullejar el diari, escoltar les notícies, estudiar música i llegir llibres d'història.

Xerrada artur mas (28)
photo_camera Piñeira amb el president Mas, en la darrera visita que aquest va fer a Puigcerdà. Foto: Emili Giménez.

Encara que han seguit camins diferents (el de l'alcalde Batalla ha estat més planer i acomodat; l'Albert Piñeira ha hagut de repartir moltes revistes abans d'arribar a l'alcaldia i, a més, li agradava fer-ho), l'objectiu era i és el mateix. Ara estan a punt per fer la revàlida i cap dels dos sap què és suspendre un examen.

Però quedem-nos a Puigcerdà. La primera legislatura de Piñeira a l'alcaldia de Puigcerdà no ha estat un camí de roses. Tot i governar amb majoria absoluta, va trobar un ajuntament desballestat, amb un endeutament desproporcionat i una ciutadania decebuda amb la governança local. En plena crisi econòmica i sense experiència, l'alcalde Piñeira (Puigcerdà, 1980) ha conduït el consistori de la capital de la Cerdanya amb taranna negociador, envoltat per un equip sòlid (en el qual han tingut un paper rellevant l'arquitecte Pere Valiente i la jove hotelera Montse Dolcet) amb un objectiu principal: la reducció de de l'endeutament.