06.12.2019 |
Viure als Pirineus

ENTREVISTA

Joan Pubill: “Vaig detectar el llop i em feien passar per boig”

Joan Pubill i Altimir, va néixer el 1943 a cal Ponet d’Ansovell, al Baridà, a cavall entre l’Alt Urgell i la Cerdanya. Pagès i ramader tota la vida, ha estat durant 20 anys alcalde del municipi de Cava (1983-2003) i membre de la Junta del Parc del Cadí-Moixeró. La tornada del llop al peu del Cadí desperta passions i temors i a Joan Pubill se li fan més presents que mai les històries explicades pel seu padrí.

Primer pla de Joan Pubill, aquest dijous a la Seu/Feliu Sirvent
Primer pla de Joan Pubill, aquest dijous a la Seu/Feliu Sirvent
Joan Pubill: “Vaig detectar el llop i em feien passar per boig”

Tornem a veure les orelles al llop? Vaig detectar el llop l’any 2000 i em feien passar per boig, així de clar. Ara campa sense entrebancs pel Cadí.

Vas ser el primer a veure’l? No, no el vaig veure, però vaig detectar el seu rastre. El llop matava els pollins allà al Quer i  no arrossegava cap os, menjava i ho deixava estar tot allà. Els gossos no ho fan això, el gos ho arrossega tot. Però si atrapes un animal mort i ho han deixat estar tot allà, pensa que és el llop.

Van dir que eren gossos... Ens volien fer creure que eren gossos que vigilaven les ovelles i que no se’n deixaven tocar cap. Que eren gossos que sempre anaven amb el ramat i que el protegia.

Ens volien fer creure que eren gossos que vigilaven les ovelles i que no se’n deixaven tocar cap.

Ho vas explicar? Ho vaig dir a la Junta del parc del Cadí-Moixeró, però em deien que no, que no podia ser. Sempre ho van negar, però al cap de quatre anys, quan va canviar el govern de la Generalitat, van trobar els papers del llop al calaix. 

Sempre s’ha dit que va venir d’Itàlia... Això deien, però jo els responia, pobre animal quin fart de pagar peatges d’autopistes que es deu haver fet venint de tan lluny i mira que n’ha de ser d’intel·ligent per venir a ficar-se aquí al Cadí (riu).

Què vols dir? La nostra opinió és que el llop el van portar de fora per reintroduir-lo, d’amagat, sense comptar amb la gent d’aquí. Si en aquells moments haguéssim tingut proves, ho hauríem denunciat. Va ser una falta de respecte molt gran envers la gent del país.

La nostra opinió és que el llop el van portar de fora per reintroduir-lo, d’amagat, sense comptar amb la gent d’aquí.

Estàs dient que el van portar expressament? L’administració deia que els llops havien vingut del nord d’Itàlia, però el que van fer era portar-los anestesiats i deixar-los anar aquí. Qualsevol és bo per fer mal. Perquè si l’haguessin deixat anar a Collserola o al Tibidabo, ho entendria, l’haurien tingut més a prop per anar-lo a veure.. (riu). Però venir a posar-nos-el aquí, al Cadí, home això ja és una mica massa sagnant.

Si haguessin deixat anar el llop a Collserola o al Tibidabo, ho entendria, l’haurien tingut més a prop per anar-lo a veure.

Dius que ho van fer d’amagat... Amb la desencusa que el 1996 es va iniciar la reintroducció de l’ós bru als Pirineus i tothom tenia els ulls posats a la Vall d’Aran, van aprofitar, sense fer soroll, per introduir el llop aquí al Cadí. En una ocasió, en una reunió de la Junta del Parc que vam tenir a Ansovell, davant del director general, vaig dir als guardes forestals: “foc de dret al llop”. I després vaig afegir: “qualsevol que mati el llop i em porti la careta i la cua, tindrà una recompensa”.

Diries que és compatible la presència del llop amb l’activitat ramadera? De cap manera, és totalment incompatible. El llop cada set dies ha de menjar i no menja res més que carn. Ataca un ramat i no és tan sols les ovelles que mata, és les que fa esbalçar o avortar…

Quan eres petit hi havia el llop al Baridà? No, aquí el llop s’havia exterminat totalment. Si els nostres avantpassats es van jugar la camisa per fer-los desaparèixer, quin sentit té avui que els hi tornin a posar, vaig dir en una reunió de la Junta del Parc. Us penseu potser que sou més llestos ara que abans?... A la Junta del Parc no em podien fer callar de cap manera. Mira, si em neguen una cosa quan la sé del cert, m’empipa molt.

Si els nostres avantpassats es van jugar la camisa per fer-los desaparèixer, quin sentit té avui que els hi tornin a posar?

Al Pirineu sempre s’han explicat històries de llops... El meu padrí tenia un cortal damunt de la Molina de Lletó, que ja li’n deien el cortal dels llops, i a la nit hi tancaven el ramat. Cada matí les ovelles estaven d’allò més esverades i no sabien el perquè. Hem de venir un dia a la nit a mirar què passa, va dir el meu padrí. Una nit hi van anar i van veure com el llop posava el morro i la cua per una espitllera per esverar les ovelles. El meu pare i el padrí es van agafar ben fort a la cua del llop i vinga estirar amb totes les seves forces fins a acabar rendits de cansament, tant ells com la bèstia.

El llop era l’enemic... Explicava el meu padrí que a Ansovell van matar un home, a pocs metres d’arribar al poble. Resulta que va anar a la Seu a buscar carn de corder per una persona que estava malalta i de tornada se li va fer fosc. Els llops se li van amuntegar i quan es van acabar la carn que portava, el van matar i se’l van menjar.

Quina és la millor defensa? El foc el tenen privat els llops, és la millor defensa. I si arrossegues una corda pel camí, no t’hi cal patir que tampoc no s’atansaran.

I per protegir els ramats? Abans hi havia uns gossos llopers que portaven uns collars amb un raig de claus a la part de fora i, com que el llop sempre va pel coll, no els podien matar.

Has estat vint anys alcalde del municipi de Cava. De quina feina feta n’estàs més satisfet? La millor feina que vam fer segurament va ser la portada d’aigua als pobles del municipi i enquitranar les carreteres.

Ara a Cava hi ha una jove alcaldessa de la CUP… Sí, una noia molt trempada que se n’ocupa força. Els seus pares molt bona gent, els conec d’anys… Està molt bé que hi hagi una persona jove i amb ganes. Jo ja vaig marxar d’alcalde d’avorrit…

La millor feina que vam fer va ser la portada d’aigua als pobles del municipi de Cava i enquitranar les carreteres.

Per què ho dius? Perquè vaig ser-ne vint anys. Abans de les eleccions sempre feia una reunió amb els veïns i ells em responien, a tu ja et tenim gras i a un altre l’hauríem d’engreixar. Però me’n vaig venir cansar i li vaig demanar al Joan Gispert, de cal Joanet de Cava, que em fes el favor de presentar-se per alcalde. El Joan se n’ha ocupat molt i també és un gran coneixedor dels camins, els límits i les creus de terme dels quaranta-dos quilòmetres quadrats del nostre municipi. I no és poca cosa.



 

Comentarios