La Generalitat ha acordat aquest dimarts, mitjançat un acord de Govern, delimitar el bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, de la catedral de Santa Maria d'Urgell, a la Seu d'Urgell, i del seu entorn de protecció. El temple ja va ser declarat monument historicoartístic l'any 1931, tot i que sense una delimitació concreta ni un entorn de protecció. Amb aquesta nova delimitació, es vol unificar en un únic BCIN tot el recinte catedralici que comprèn, a més del volum de la catedral, el claustre i les esglésies de Sant Miquel i de la Pietat. L'actual edifici de la catedral data de finals del segle XII i és una mostra del romànic català i del poder dels bisbes d'Urgell i de l'Església al Pirineu.
Les catedrals, tradicionalment, no eren edificis aïllats, sinó que formaven part d'un conjunt episcopal més ampli que incloïa dependències, espais litúrgics complementaris i llocs per a la conservació del patrimoni.
Amb aquesta delimitació, El Govern vol unificar en un únic BCIN el monument històric format per la catedral amb les esglésies adossades i l'antic Deganat, i delimitar un entorn de protecció comú. Des del punt de vista històric, la catedral, l'església de la Pietat, l'església de Sant Miquel i l'antic Deganat han estat sempre connectats entre si. La catedral ha estat el centre del poder religiós i administratiu del Bisbat d'Urgell i les altres edificacions van sorgir i evolucionar al seu voltant.
En concret, la catedral de Santa Maria d'Urgell és una peça de gran importància dins l'arquitectura del romànic català del segle XII. La construcció permet entendre els processos d'evolució tant de l'arquitectura com de l'estructuració de les comunitats eclesiàstiques a la zona durant l'edat mitjana, i representa el poder dels bisbes d'Urgell i de l'Església al Pirineu.
L'actual edifici de la catedral és el quart aixecat al mateix emplaçament. Es tracta de la reconstrucció que l'any 1090 va encarregar el bisbe Ot i que s'acaba a finals del segle XII. Tot i així, durant tres segles va quedar amagada sota capes de guix imposades durant el Barroc, i va ser Josep Puig i Cadafalch qui va iniciar la recuperació de la seva aparença original, a partir de 1918.
L'església de Sant Miquel forma una part indissociable del recinte catedralici. A més, es tracta d'una mostra única del romànic llombard del segle XI i és l'edifici més antic de la Seu d'Urgell. Amb l'església de Sant Miquel com a nucli més antic, el conjunt es va anar transformant i ampliant amb nous espais a mesura que augmentava la rellevància de la Seu d'Urgell i del seu bisbat.
L'església de la Pietat acull actualment el Museu Diocesà i s'inclou en el recinte catedralici per la part de la galeria oest del claustre. Representa l'arquitectura del segle XVI a la Seu d'Urgell, ja que té nombrosos elements renaixentistes.
El Deganat, que també és l'espai articulador del Museu Diocesà, conté un gran nombre de peces singulars d'art sacre vinculades al recinte catedralici. Tanca el conjunt per la façana sud del claustre. La seva importància històrica prové del fet d'haver estat la seu de la Regència d'Urgell.
Tots aquests elements es troben connectats tant des del punt de vista arquitectònic, amb el claustre com a espai distribuïdor, com des del punt de vista històric. Per tant, representen una unitat configurada al llarg dels segles. El conjunt ha mantingut cohesió i continuïtat d'ús respecte als seus orígens. A més, urbanísticament, el conjunt queda ben definit al centre del nucli antic amb la majoria d'espais oberts al seu voltant, fet que permet apreciar la seva importància com una unitat coherent.
Per tot plegat, el Govern defensa que la delimitació unitària com a BCIN en la categoria de monument històric, permet una apreciació més completa i significativa dels seus valors arquitectònics i històrics. A més, la delimitació també ha d'ajudar a protegir el seu context històric urbanístic al voltant de la catedral i les seves visuals més emblemàtiques.
