El geògraf i excomissionat per al repte demogràfic del govern d'Astúries, Jaime Izquierdo, creu que les administracions han de donar més suport al món rural. Així, assegura que, a més d'impulsar polítiques per conservar la biodiversitat o minimitzar el risc d'incendis, cal entendre que els pobles passen per un moment en què s'obren "més oportunitats que mai" gràcies a la tecnologia, la qual permet tenir un món connectat. De tot plegat n'ha parlat aquest divendres en una jornada sobre 'Ruralisme i urbanitat' que s'ha dut a terme a Estamariu (Alt Urgell). En aquest marc, el president executiu de Fluidra, Eloi Planes, ha apuntat que el món empresarial es fixa cada cop més en els valors de la vida a pagès per trobar noves fórmules de lideratge.
Izquierdo ha volgut deixar clar que per poder fomentar una nova economia a l'entorn rural és necessari, prèviament, dotar-lo d'infraestructures físiques i telemàtiques, facilitar-hi l'accés a l'habitatge i posar en marxa serveis públics que contribueixin a fer viable aquest model. També ha destacat el valor de la comunitat que hi ha als pobles com a element per aplicar a les empreses de les zones industrialitzades.
L'excomissionat per al repte demogràfic ha defensat la necessitat de comptar amb un sistema agroecològic local, ja que, segons ha apuntat, moltes zones rurals s'han acabat convertint en "urbanitzacions al camp". També ha valorat la possibilitat que tenen aquestes àrees per "tenir una autonomia energètica molt elevada" i ha afirmat que, entre d'altres, el teletreball és una via a tenir en compte de cara a la diversificació econòmica.
El geògraf asturià ha lloat la tasca duta a terme per la Fundació Planes Corts a Estamariu i Bescaran, ja que diu que representa una "avantsala" sobre com hauria de ser el món rural del segle XXI. També ha posat en relleu la importància que té l'arrelament als pobles i veu molt potencial en el fet que persones que hagin nascut en nuclis petits puguin tornar-hi durant la jubilació per viure en comunitat, com a fórmula alternativa a les residències per a la gent gran.
Per la seva banda, el president executiu de Fluidra ha assegurat que "el món empresarial se'n va als valors rurals de tocar de peus a terra i estimar l'entorn". També ha afirmat que "les empreses sense ànima no van enlloc" i que cal que el món rural es miri "amb cert orgull" i fent "brillar els seus valors". Així, creu que la tendència serà la de reforçar el territori, que cada cop està més connectat, i veu el Pirineu del futur més "empoderat" i amb més "dinamisme".
Durant la seva intervenció, Planes ha fet un paral·lelisme entre diversos valors intrínsecs del món rural i la seva aplicació a l'entorn empresarial. Un dels que ha volgut citar és que "a pagès les coses es fan per durar", un exemple del que per ell representa "liderar amb propòsit". També ha destacat la humilitat com a fórmula per "construir amb solidesa" i fer un "lideratge conscient", i ha apuntat que la "paciència i prudència" permet valorar els riscos i fer un "lideratge assenyat".
Homenatge a Joan Planes, un "visionari" amb capacitat per executar els projectes
Sobre el seu pare, Joan Planes Vila, traspassat el gener passat, ha dit que tenia la "capacitat d'implicar la gent" i que, a banda de ser un "visionari", comptava amb el "pragmatisme" per fer realitat els projectes. De fet, la trobada d'aquest divendres volia retre homenatge a la seva figura, com a exemple d'una persona que, provenint d'un petit poble del Pirineu, va saber construir una empresa i convertir-la en multinacional.
La directora de la Fundació Planes Corts, Montse Ferrer, ha dit que l'objectiu de la trobada és "confrontar la realitat de les relacions entre el món rural i el món urbà" i veure la seva evolució al llarg del temps. En aquest sentit, ha explicat que tot plegat es duu a terme buscant l'encaix amb la missió de l'entitat, que és la de "fixar població i garantir la qualitat de vida" dels seus habitants.
La jornada ha continuat amb una taula rodona sobre 'El camí de tornada', en què s'han exposat diverses experiències. Una de les participants, Esther Masana, de la Fleca Ca la Xata d'Estamariu, explica que la seva família va decidir marxar de Terrassa per muntar un forn de pa en un poble del Pirineu i que, malgrat que el canvi "no és fàcil", estan satisfets. D'entre els elements que destaca hi ha "el tracte amb la gent", ja que diu que "aquí es valora molt l'esforç que fa tothom per les coses". Finalment, conclou que les expectatives que tenien s'han vist superades i que molts cops es fa aquesta reflexió: "Jo ho arribo a saber i em demano néixer aquí".
