20:22h. Dimecres, 25 d'Abril de 2018

Núria Vilarrubla: “Sense el piragüisme no seria la mateixa persona, m'ha ensenyat a conèixer-me millor”

Núria Vilarrubla, al Parc Olímpic del Segre.
Núria Vilarrubla, al Parc Olímpic del Segre.

Sin título-1

Ets del 92, sembla tot un presagi... És bonic pensar que néixer aquell any va ser un bon auguri. El cert és que els Jocs Olímpics a la Seu van deixar-hi una forta petjada i crec que ens han marcat a les generacions posteriors. Hem après a comprendre molt més l'esport i a fer-lo més nostre, especialment aquell que es practica al medi natural.

Què et va portar a posar-te dins una barca i baixar pel riu? Al principi va ser una qüestió familiar, el meu pare se m'emportava i ens remullàvem. Als 9 anys em van apuntar al curset de promoció del club, al Parc Olímpic del Segre, i els amics que vaig fer aquell estiu també van tenir molt a veure amb la continuïtat. En aquells inicis em feia respecte baixar pel riu i tenia por a bolcar. Amb el temps m'he adonat que la por, el fet de no tenir-ho tot controlat i les ganes de superar-te, enganxa molt.

I ara, què et motiva per continuar entrenant cada dia? Em motiva sentir que això que faig omple la meva vida, em fa feliç i m'apassiona, encara que hi pugui haver moments que no són senzills. M'agrada pensar que no seria la mateixa persona sense el piragüisme.

Què has après del piragüisme? Moltes coses, però sobretot m'ha ensenyat a escoltar-me a mi mateixa i a conèixer-me millor. A gestionar situacions de tensió i a saber trobar un equilibri entre les coses senzilles i subtils i la força i la rigidesa que comporta l'alta competició. També he après a ser disciplinada i a treballar per sentir-me segura en els moments clau.

I t'has format a la universitat... Els anys a la universitat són importants per a la formació, però també ho són molt per al creixement personal, l'emancipació, marxar de casa... No tinc una idea rígida sobre com serà el meu futur després de la competició, però m'encanta el món de l'educació. Sento que l'esport i l'experiència d'aprenentatge constant que suposa són també part de la meva formació.

Quin ha estat el moment més emotiu de la teva trajectòria? Em quedo amb aquells moments entranyables, posteriors a la competició, quan el resultat ja no és només teu, sinó que és compartit amb la gent que estimes, amb els amics i amb la família.

Ets una de les millors i segueixes sent la mateixa de sempre... És que per mi és imprescindible. No m'agrada gens el fet d'idolatrar els esportistes pels seus resultats, em provoca una mena de debat intern. Tendim a donar massa importància i a concebre els esportistes com a ídols, només per allò que aconsegueixen. I això trenca una mica l'essència del que seria l'esport. Crec que hi ha moltes altres coses, més enllà de les marques i dels resultats, que a mi personalment m'omplen molt més.

Has passejat pel món el nom de la Seu i el del teu club... És veritat, em fa molta il·lusió i m'emociona. Tinc la sensació que sóc el resultat de la feina de molta gent i de molts anys. Una mica, sents que el que fas no és ben bé teu i que reculls una manera de pensar, de viure i d'entendre l'esport que t'ha estat transmesa.

L'Alt Pirineu és important en el piragüisme d’aigües braves mundial? I tant que ho és, a més el 2019 celebrarem a la Seu i a Sort, conjuntament, el Campionat del Món, serà molt especial. A la Seu, les Olimpíades del 92 van marcar un abans i un després i ens han situat com una referència mundial, amb unes magnífiques instal·lacions i un comitè organitzador com el que hem tingut al llarg de molts anys. No seríem on som sense la feina de tota aquesta gent.

2017112718143562500