Després d’estar cinc anys a Barcelona, tornes a Bellver i obres el teu propi estudi de tatuatges. D’això se’n diu tenir empenta… Vaig baixar a Barcelona a estudiar disseny de moda i vaig entrar a treballar en una empresa del sector, fins que em vaig adonar que els meus recursos creatius s’havien anat quedant una mica estancats. Tenia amistat amb diversos tatuadors i així va ser com em vaig anar introduint en el món del tatuatge. M’he centrat molt en el tatuatge oncològic.
En què consisteix? Treballo amb dones i homes que han passat un càncer de mama i han perdut l'aurèola en el procés de la mastectomia i l'operació. Amb el tatuatge podem recrear mitjançant una tècnica 3D una aurèola. El pit és pla, però amb la perspectiva de llum i ombra, existeix la sensació d'aurèola real. M'agrada moltíssim fer aquests tatuatges perquè és molt reconfortant poder ajudar aquestes persones a veure's i sentir-se millor.
Amb el tatuatge podem recrear mitjançant una tècnica 3D una aurèola. El pit és pla, però amb la perspectiva de llum i ombra, existeix la sensació d'aurèola real.
Així estem parlant d’art terapèutic? Els tatuatges també poden ser un procés terapèutic per deixar enrere el càncer de mama. Aquest tipus de tatuatge permet dibuixar de nou l’aurèola i ajuda a moltes pacients, un cop superada la malaltia, a tancar una etapa. Suposa un punt final a un procés que també comporta una càrrega psicològica.
Tancar una etapa i recuperar la confiança… El tatuatge oncològic fa créixer l'autoestima de les persones, les emociona i empodera. Aquesta tècnica em va portar cap a la micropigmentació facial, és a dir, a donar color i millorar l'aparença estètica d'algunes zones del cos després del procés de la quimioteràpia: les celles, les pestanyes, la pell quan queda pàl·lida... Quan després la persona es veu al mirall i s'emociona amb el resultat, acabem les dos plorant.
El tatuatge oncològic em va portar cap a la micropigmentació facial, és a dir, a donar color i millorar l'aparença estètica d'algunes zones del cos després del procés de la quimioteràpia
I quan vas decidir tornar a Bellver? Les meves arrels sempre m’han tirat cap a casa i amb la pandèmia vaig decidir tornar cap aquí i muntar el meu propi estudi. De seguida vaig trobar el local per instal·lar-lo, però encara no he trobat el pis per viure. Visc a casa dels pares. La Cerdanya té un greu problema d’oferta d’habitatge de lloguer de llarga durada i els joves en patim, més que ningú, les conseqüències.
Com diries que és el teu estil? M’agrada dir que faig Psycho Tattoo. Hi ha persones que decideixen tatuar-se per pura estètica, però n’hi ha d’altres que ho fan per recordar esdeveniments, circumstàncies, mascotes que han mort… Crec que el meu estil és subtil, fi i elegant. Faig tatuatges de tota mena, també de gran format, però m’agraden especialment els dissenys minimalistes.
De seguida vaig trobar el local per instal·lar-me, però encara no he trobat pis per viure. Visc a casa dels pares. La Cerdanya té un greu problema d’oferta d’habitatge de lloguer de llarga durada.
Et negaries a fer algun tatuatge? Sí. De fet, m’he negat a fer-ne alguns, per exemple, quan venen clients mostrant una fotografia perquè volen un tatuatge igual. A vegades, no es pot fer igual per respecte al tatuador original i, en altres ocasions, perquè no es pot garantir que la qualitat perduri al cap dels anys, encara que quan l’acaben de fer es vegi preciós.
M’ha sorprès molt que a la Cerdanya passin pel meu estudi persones de totes les edats. Tatuar s’ha convertit en un acte social, em contracten empreses i particulars per anar a tatuar a esdeveniments, festes privades, festivals de música... La veritat és que m'encanta!
Continua havent-hi estigmes o prejudicis amb les persones tatuades? Ha canviat molt, socialment estan molt acceptats els tatuatges. No són una obligació i s'han convertit en un anhel. Costa diners perquè els estudis oferim una qualitat i una seguretat. Com més va, més deixa de ser una qüestió generacional. M’ha sorprès molt que a la Cerdanya passin pel meu estudi persones de totes les edats. Tatuar s’ha convertit en un acte social, em contracten empreses i persones particulars per anar a tatuar a esdeveniments, festes privades, bodes, festivals de música, inauguracions... La veritat és que m'encanta!
La tinta crea addicció? La tinta no porta res que provoqui addicció. El que provoca una sensació de benestar són les endorfines que es desprenen en el moment de rascar la pell per fer el tatuatge. Les endorfines són les hormones de la felicitat i no tenen efectes secundaris (riu).
