Dos investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han localitzat en una col·lecció privada suïssa sis pintures romàniques d’esglésies del Pirineu, de les quals de quatre es desconeixia la localització des de fa més de 50 anys i les altres dos eren inèdites per als historiadors.
La catedràtica Milagros García i el professor Juan Antonio Olañeta, ambdós investigadors del grup d’investigació Ars Picta, han identificat aquestes peces en una col·lecció que vol mantenir l’anonimat, ha informat aquest dimecres la UB en un comunicat.
Una d’aquestes peces és una imatge de sant Gervasi que era original de Santa Maria de Cap d’Aran, una de les esglésies històricament més importants de la Vall d’Aran, bona part de les pintures de la qual es poden veure al museu The Cloisters de Nova York. Els altres tres panells trobats —dos apòstols i la representació del símbol cristià d’un peix— pertanyien a l’església de Sant Llorenç d’Isavarre.
D’aquestes quatre obres se’n conservaven imatges en el fons de l’Arxiu Mas de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, però feia més de cinquanta anys que no se sabia on eren. En canvi, de les altres dues peces trobades, els historiadors de l’art no en coneixien l’existència. Es tracta de representacions dels símbols de sant Lluc i sant Marc —el bou i el lleó, respectivament— procedents de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp.
El periple d’aquestes sis pintures es remunta al seu arrencament als anys quaranta a mans de Ramon Gudiol i a la seva posterior venda per iniciativa de l’antiquari Josep Bardolet. Va adquirir les obres el col·leccionista suís Arthur Wilhelm i als anys seixanta, després de la seva mort, es van dipositar al Museu d’Art de Basilea, que no va identificar de quines esglésies procedien. Finalment, el 2008 van passar a formar part de la col·lecció privada en què es troben actualment.
Els investigadors de la UB van seguir la pista de les peces i van sol·licitar al Museu de Basilea si podien posar-los en contacte amb els propietaris. Efectivament, un dia van rebre un correu en què se’ls oferia la possibilitat de veure i fotografiar les peces. «Poques vegades els especialistes tenim l’oportunitat de recuperar alguns d’aquests fills pròdigs, d’aquests trossos del nostre patrimoni dels quals s’havia perdut la pista, i més en aquest cas, que són peces que formen part d’alguns dels conjunts més afectats per la diàspora patrimonial», afirmen els investigadors de la UB.
Aquesta troballa s’ha publicat a la revista Lambard: estudis d’art medieval, de l’Institut d’Estudis Catalans. Properament, els investigadors trauran a la llum altres treballs amb què s’intentarà recompondre el conjunt de les pintures estudiats.
