L'historiador pallarès Oriol Riart ha publicat el llibre 'Érem feres' (Pagès Editors) on analitza una quarantena de diaris personals de combatents de la Gerra Civil. Per Riart són testimonis molt importants pel relat de la història que "massa sovint s'han silenciat". La majoria dels soldats són republicans, però també n'hi ha de franquistes, que van lluitar a la guerra del 36. Entre els aspectes que més es repeteixen en els relats hi ha: l'amor a la vida, els afectes personals, les carències materials, les necessitats de comunicació mitjançant correspondència o la por a la mort. D'aquesta manera, aquests textos íntims permeten conèixer de primera mà qui van ser aquells joves que, voluntàriament o obligats, van anar a lluitar al front.
La investigació de Riart demostra la rellevància de recuperar les veus dels protagonistes anònims, en aquest cas a través dels seus diaris. Riart ha explicat que d'aquesta manera se'n coneixen les impressions, les inquietuds, les necessitats i els sentiments en el mateix moment que tenen lloc els fets que s'expliquen.
Es tracta de relats escrits en el context del mateix conflicte, no exposats a les possibles modificacions i readaptacions de la memòria. Tots els diaris personals que ha analitzat Riart ho ha fet a través dels originals, condició imprescindible per formar part del llibre.
Aquests diaris es converteixen, doncs, en una font històrica excepcional i única que mostra una vessant dels fets que la documentació oficial pocs cops esmenta, com ara les dificultats personals i les vivències de la campanya. Riart ha detallat que en molt pocs diaris dels que ha analitzat es pot identificar la ideologia dels combatents si no es coneix prèviament.
Per l'autor 'Érem feres' és un testimoni imprescindible per sentir la veu d'aquells soldats que van participar en la Guerra Civil de 1936-1939. Per Riart ha estat una manera de donar la importància i el reconeixement que es mereixen a tots aquests combatents.
El perfil
Oriol Riart Arnalot (Esterri d’Àneu, 1978) és doctor en Història Contemporània, arxiver i fotògraf. Especialista en la guerra civil espanyola, ha estudiat els vestigis bèl·lics dels municipis de Llavorsí i de Soriguera, ha dirigit el documental Valadredo (2011), emès per TVC, i ha treballat com a guia per diferents escenaris de la guerra al Pallars Sobirà. Ha publicat El patrimoni bèl·lic de Sant Joan de Vilamur (2021), Arxius i Guerra Civil (2020), Les falles al Pirineu (2016) i Itinerari d’una memòria enfrontada (2009). Actualment és el responsable de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu i de la Biblioteca Pública d’Esterri d’Àneu.
