El programa té un caire transversal, amb propostes musicals, literàries, gastronòmiques o d'artesania, entre d'altres. La idea és promoure el talent local i entrar en el circuit dels esdeveniments culturals que s'han convertit en un referent al Pirineu.
La directora de la Fundació Planes Corts, Montse Ferrer, ha explicat que en el programa s'ha buscat incloure les diverses vessants que pot tenir la cultura, més enllà de les arts, la música o la fotografia i mostrant també l'entorn i la forma de vida al món rural. Així, ha destacat que en el marc del primer Festimariu es podran veure una vintena de creacions fetes a partir de la transformació d'un carretó.
A més, coincidint amb l'esdeveniment, també es posarà en funcionament el nou museu, que acollirà una exposició del col·lectiu l'Aparador i d'altres pintors i escultors de l'Alt Urgell i la Cerdanya. Mentre, a les façanes de diverses cases del municipi s'estan instal·lant una trentena de retrats de veïns del poble que tenen més de 70 anys. Les fotografies, fetes per Gemma Pla de Tucutunfotografia, són de gran format i van acompanyades amb uns missatges que mostren l'essència d'aquestes persones.
Música folk, literatura i artesania
Dins l'apartat musical, s'inclouen les actuacions de tres formacions folk de joves de l'Alt Urgell que porten la música del Pirineu a manifestacions culturals d'arreu. Es tracta dels grups 'Magari' (Liv Hallum i Ivan Garriga), 'Baridà Dons Fers' (Georgina Fàbregas, Erika Weigans i Mariona del Carmen) i 'Dijazzonic' (Marc del Pino i Josep Vilarrubla). A més, a l'església de Sant Vicenç d'Estamariu es podrà gaudir del concert 'Mont Cau', l'últim treball del músic urgellenc Arnau Obiols, i d'un altre de música clàssica interpretat per Patricia de No, Sergi Claret i Jordi Claret, amb peces de Haydn, Bach, Gluck, Lachner, Piazzolla i Gardel.
Mentre, l'església de Santa Cecília acollirà un debat literari sobre ruralisme en què hi participaran tres escriptores del Pallars i un de l'Alt Urgell: Vanessa Freixa, autora de l'assaig 'Ruralisme', Meritxell Nus, poetessa, Ivet Eroles, novel·lista, i Albert Villaró, historiador i novel·lista. D'altra banda, a la plaça de Santa Cecília s'hi instal·larà una petita mostra d'artesania de muntanya i la llibreria ambulant la Barraca.
Dins la programació de cinema a la fresca, que tindrà lloc a la plaça de la Font Vella, es presentaran dues pel·lícules inèdites: 'La nit dels Òscars', basada en l'experiència dels disset infants que van participar al Casal d'estiu d'Estamariu, i el migmetratge 'Malibú Plage', una coproducció de la Fundació Fluidra i The Cast, dirigida per Joan Gil i basada en un drama familiar a Thiaroye, un barri de Dakar, al Senegal, que condueix a la construcció d'una piscina per part de la Fundació Fluidra.
D'altra banda, les artistes del Taller Tartera dirigiran un taller participatiu a l'era de cal David adreçat a persones de totes les edats. Així, els participants faran un ex-libris, és a dir, una marca o segell que s'utilitza per identificar els llibres a través del linogravat, una tècnica de gravat en relleu. Allà mateix, el Joan i l'Àngels, que són professionals del sector audiovisual, obriran les portes de casa seva per projectar algunes pel·lícules del director John Ford en el marc de la commemoració del 50è aniversari de la seva mort, en un espai on han habilitat una petita sala de cinema.
El Festimariu també compta amb la col·laboració de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i de l'ajuntament de la localitat. La seva alcaldessa, Pilar Melsió, ha explicat que el festival pretén donar un nou impuls al municipi i al conjunt de la comarca i ha agraït la implicació de la Fundació Planes Corts i dels veïns del poble.
"Retornar una part del que el poble m'ha donat"
El president de la Fundació Planes Corts, Joan Planes, ha assegurat que l'entitat té un objectiu molt clar: "Retornar al poble una part del que el poble m'ha donat". En aquest sentit, ha explicat que ell va néixer i viure a Estamariu fins a 9 anys i que, després, sempre hi ha mantingut un vincle. Per aquest motiu, aposta per la seva dinamització, tot generant, ha dit, una "economia de proximitat sostenible" que pugui servir de "model" per altres nuclis rurals, amb projectes com ara la creació d'una comunitat energètica i d'una petita planta de biogàs, entre d'altres.
Planes creu que la societat encara no es conscient "que els pobles juguen un paper de futur" important, tenint en compte, ha detallat, que les ciutats no poden absorbir el gruix de la població i que estem en un context d'emergència climàtica. A més, ha parlat de les oportunitats que s'obren de la mà de les noves tecnologies, que permeten desenvolupar feines en qualsevol lloc gràcies a la fórmula del teletreball.
